El Parlament Europeu aprova les regles fiscals i retorna l'austeritat a la UE

EstrasburgEls països de la Unió Europea s'hauran de tornar a estrènyer el cinturó. El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimarts per una majoria aclaparadora –367 vots a favor, 161 en contra i 69 abstencions– les noves regles fiscals, i governs estatals hauran de mantenir el seu dèficit i deute públic per sota del 3% i del 60% del seu producte interior brut (PIB), respectivament. Els països comunitaris que no compleixen amb aquests límits hauran d'afrontar possibles sancions de la Comissió Europea i el control estricte dels seus pressupostos per part dels popularment coneguts com els homes de negre de Brussel·les.

Amb la votació de l'Eurocambra d'aquest dimarts, la UE certifica el seu punt final a l'època de permissivitat en matèria fiscal per aplacar conseqüències de la pandèmia i de l'inici de la guerra d'Ucraïna. Els socis europeus durant la covid van optar, al contrari que en la crisi econòmica del 2008, per tirar endavant grans polítiques econòmiques expansives i ara, a poc a poc, van rebaixant la seva despesa pública i es van acostant cap als topalls fiscals que marca la UE.

De fet, una part important dels estats membres aquest 2023 encara no s'han situat per sota dels límits. Segons les dades publicades aquest dilluns per l'Eurostat, fins a onze estats membres superen el màxim de dèficit i tretze el de deute. I un d'ells és Espanya, que va registrar un 3,6% de dèficit i s'exposa a un expedient sancionador per part de Brussel·les. Pel que fa al deute de l'Estat, també continua disparat: està al 107,5% del seu PIB i és el quart soci europeu amb la taxa més elevada.

Les negociacions entre les dues ànimes de la UE

Les negociacions de les noves regles han estat marcades per l'habitual estira-i-arronsa entre les dues grans ànimes de la UE: els seguidors del dogma de l'austeritat, que lidera Alemanya i els seus socis habituals, com els Països Baixos o Àustria; i els més favorables a donar més màniga ampla i flexibilitat als governs estatals, com França, Itàlia o Espanya. Finalment, s'ha tornat a imposar Berlín i s'han acordat uns límits fiscals tan estrictes com els que van condemnar especialment els països del sud d'Europa a una llarga recuperació de la crisi econòmica del 2008.

Això sí, el trauma dels anys de l'austeritat imposada per l'Alemanya d'Angela Merkel es manté present, i els socis europeus més endeutats han aconseguit afegir diferents contrapartides i excepcions en el compliment dels límits que fan la normativa lleugerament més flexible. Així doncs, la despesa pública que s'executi a través del fons de recuperació covid no comptabilitzarà i també en quedaran exemptes les inversions estatals en el camp de la transició energètica o, entre d'altres, la competitivitat industrial de la UE.

Pel que fa a les sancions, Brussel·les les podrà aplicar de manera més automàtica, però seran substancialment més baixes perquè siguin realment aplicables. D'aquesta manera, es vol evitar que es repeteixi el que va passar durant la crisi econòmica: les multes previstes eren tan elevades que la Comissió Europea temia que encara enfonsessin més els estats membres incomplidors i no les acabava imposant. A Espanya, per exemple, Brussel·les li va perdonar a última hora al govern de Mariano Rajoy una sanció sense precedents d'uns 2.000 milions d'euros.

Tot i això, les noves regles fiscals s'han tornat a votar entre polèmica. Malgrat que els tres grans grups europarlamentaris –conservadors, socialdemòcrates i verds– hi han donat suport, els socialistes italians, per exemple, han trencat la disciplina de vot i un conjunt de sindicats francesos, italians i espanyols han instat en una carta conjunta l'Eurocambra perquè tombi la reforma. De fet, diferents europarlamentaris, sobretot d'esquerres i de països del sud d'Europa, s'han tornat a mostrar molt crítics aquest dimarts amb les noves normes fiscals.