Erdogan estrena la nova Turquia mirant a la UE

IstanbulAquella expressió postfranquista que deia atado y bien atado es va formalitzar ahir a Ankara, la capital turca. Tan bon punt va ser investit dotzè president de Turquia -va guanyar les eleccions del 10 d’agost-, Recep Tayyip Erdogan va encarregar al fidel Ahmet Davutoglu, fins ara ministre d’Afers Estrangers, formar un nou govern com a nou primer ministre. Però ningú no dubta que l’islamista Erdogan comandarà l’executiu des del palau presidencial de Çankaya.

La d’ahir va ser una jornada atrafegada. Escenari primer. A la Gran Assemblea Nacional, diputats de l’oposició, que denuncien que Erdogan ha violat la Constitució en no renunciar al càrrec de primer ministre abans de jurar el de president, abandonen la cambra com a protesta. “Juro pel meu honor i integritat vetllar per la integritat indivisible del país i la nació, i la seva absoluta sobirania”, va proclamar Erdogan en el seu jurament presidencial.

L’escenari segon era a l’Anitkabir, el mausoleu de Mustafà Kemal Atatürk, impulsor de la Turquia moderna. “Després de la teva mort, el vincle entre la presidència i el poble s’ha debilitat. Crec que la tinença que avui començo és una oportunitat per als turcs d’abraçar el seu president i per a l’estat d’abraçar la nació”, va escriure Erdogan al llibre de visites, tot just fer l’ofrena floral.

Escenari tercer. Çankaya. El president sortint, Abdullah Gül, escenifica el relleu presidencial davant d’una sala amb representants de 90 països però amb l’absència de la UE i amb un agregat de l’ambaixada dels Estats Units. “No estem enviant cap missatge implícit”, havia insistit la Casa Blanca.

L’ambient de la cerimònia, així com els parlaments polítics oferts al llarg de la jornada, va dibuixar un país allunyat de l’òrbita occidental. Però el president va parlar d’una “nova Turquia” que vol rebatre aquesta percepció, i per això va incidir en el fet que el procés d’integració a la Unió Europea continua. “Turquia no té l’ull posat en cap afer intern d’altres països”, va afegir en el seu últim discurs del dia.

Malgrat aquestes paraules, la UE no es mostra encisada amb una Turquia de la qual ha criticat la falta de llibertat de manifestació i “l’autoritarisme” d’Erdogan, a banda del retret d’un excés de condescendència amb els combatents estrangers que des de sòl turc s’han unit al grup jihadista Estat Islàmic.

Totes aquestes demandes estaran, més que mai, concentrades en el nou tàndem Erdogan-Davutoglu. Aquest últim ha sigut l’artífex de la política exterior turca dels últims anys resumida amb “zero problemes amb els veïns” i que, per ara, amb la regió en flames, està lluny d’aquest objectiu. Però Erdogan, de moment, pensa en clau domèstica: “No esperem molts canvis amb Davutoglu”, opina per a l’ARA Erkan Saka, professor de relacions internacionals de la Universitat de Bilgi.

Seguidisme de Davutoglu

Davutoglu va il·lustrar aquesta poca voluntat de diferenciar-se d’Erdogan. Conegut fins ara pel seu to temperat i el seu llenguatge diplomàtic, el primer ministre va omplir la seva intervenció de grandiloqüència, referències religioses i atacs ferotges als manifestants del parc de Gezi -que van omplir els carrers de Turquia l’estiu passat- i a “l’Estat Paral·lel”, la secta del teòleg Fethullah Gülen, que durant anys va infiltrar els seus membres a l’aparell estatal amb la complicitat d’Erdogan. Al desembre va esclatar una guerra entre els dos saldada amb denúncies de corrupció al voltant d’Erdogan i una purga de fiscals i policies que investigaven aquest afer.

Precisament, desfer-se de tots els elements pro Gülen i portar a bon port el difícil procés de pau amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) són les dues línies mestres de l’agenda Davutoglu-Erdogan per als pròxims mesos. Per damunt d’aquestes línies, però, l’objectiu és que Davutoglu no faci perdre vots per així vèncer en les generals del 2015. Amb dos terços de la cambra a mans del partit oficialista, Erdogan podrà complir el seu somni de reformar la Constitució i instaurar un sistema en què ell, com a president, concentri el poder representatiu que té ara i de l’executiu que, de moment, li guardarà Davutoglu.

Un nostàlgic de l’Imperi Otomà

L’any 2009 l’exprofessor universitari Ahmet Davutoglu (Konya, 1959) va agafar les regnes del ministeri d’Afers Estrangers. El nou primer ministre turc ha casat la política domèstica del seu predecessor, amb un clar enfocament religiós, amb una visió neootomanista de la diplomàcia exterior, basada a enfortir relacions culturals, polítiques i, sobretot, econòmiques amb els països dels antics territoris otomans. Davutoglu presentarà avui nou gabinet. Els càrrecs que generen més expectació són els d’Exteriors i els econòmics. Per al primer es parla de Hakan Fidan, actual cap dels serveis secrets i peça clau en el procés de pau kurd. Per als segons Erdogan ja ha insinuat -en un primer exercici d’influència sobre el govern- que vol que continuïn al càrrec els seus homes de confiança, Ali Babacan i Mehmet Simsek. Tots dos han sigut arquitectes d’una espectacular fase de creixement que dóna senyals d’arribar al final.