Nobel d’Economia per a la “caixa d’eines” contra els monopolis

BarcelonaUn premi “teòric” i amb “rigor”. Així definia ahir al seu blog Tyler Cowen, director d’economia de la Universitat George Mason, el Nobel d’economia que ha recaigut en el francès Jean Tirole pels seus treballs en l’estudi dels monopolis i els oligopolis. Se’l pot considerar així especialment tenint en compte que, l’any passat, l’Acadèmia Sueca de les Ciències va atorgar el premi a tres economistes amb visions oposades sobre l’eficiència dels mercats, en una decisió més carregada de condicionants polítics. Aquest any, per contra, el guardó “no ha sigut realment polític”, com defensava el màxim responsable del comitè que entrega el Nobel, Tore Ellingsen. I és que el que ofereix Tirole és “una caixa d’eines per solucionar problemes aplicable sigui quina sigui la teva preferència política”.

Jean Tirole ha defensat en els seus articles i escrits, a partir de la dècada dels 80, que la regulació dels monopolis no pot ser sempre igual. No valen en tots els casos les eines clàssiques, com el control de preus per a monopolis o la prohibició de cooperació entre competidors. De fet, de vegades aquestes mesures fan “més mal que bé” al mercat, en paraules de l’Acadèmia. Per exemple, les limitacions de preus a empreses amb domini de mercat poden fer que les companyies redueixin costos -un efecte positiu-, però també poden tenir l’efecte de permetre beneficis excessius, un fet que acaba encarint els preus que paguen els consumidors. La cooperació per pactar preus entre competidors, per la seva banda, normalment és perjudicial, però en alguns mercats com les patents “pot beneficiar tothom”.

És a dir, l’economista francès és un defensor de la regulació a mida, i en els seus múltiples treballs ha elaborat un marc general que permeti als governs dissenyar de manera sistemàtica les regulacions adequades per a cadascun dels mercats -des de la banca fins a les telecomunicacions-. És la “caixa d’eines” a què feia referència Ellingsen.

Tirole és un dels fundadors de la Toulouse School of Economics i és director científic de l’Institut d’Economia Industrial de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. També és “un dels economistes més influents del nostre temps”, segons l’Acadèmia Sueca. De fet, ocupa l’onzè lloc dels economistes més citats del món al rànquing d’Ideas de referència. Per aquest motiu, l’economista, que ahir va atendre els mitjans de comunicació que seguien la roda de premsa de presentació del premi a Suècia, havia sigut un habitual en les travesses per rebre el Nobel en els últims anys. “Se’l mereixia. La qüestió fins ara era saber quan i per què”, va afirmar ahir Ellingsen.

Guanyador en solitari

Amb Tirole no es trencarà gaire la tradició pel que fa al perfil dels guanyadors del Nobel d’economia. Fins ara, de 74 guanyadors només un ha sigut una dona i, com Tirole, que té 61 anys, la majoria superen els 60, amb una edat mitjana de 67. Sí que es trenca la tradició de premiar nord-americans (un 66% dels guardonats) i es reprèn la de premiar només una persona per edició, després que en les últimes cinc edicions el guardó fos compartit.

“Gràcies, estic molt honorat i molt emocionat”, va dir el guardonat, abans de referir-se a l’actualitat, com la regulació de la posició dominant de Google, que va considerar que requereix “una regulació diferent, perquè la posició monopolística no és perillosa” des del punt de vista dels preus, en tractar-se d’un mercat amb dues cares (els clients de Google són els usuaris i els anunciants). També va lloar la unió bancària: “La idea és molt bona, perquè tenim reguladors més potents, i això reduirà la influència política”.

Més enllà dels mèrits acadèmics, Tirole és, segons Cowell, “un professor excel·lent i una persona molt agradable”. També serà 8 milions de corones sueques (885.000 euros) més ric a partir del 10 de desembre -aniversari de la mort d’Alfred Nobel-, quan s’entregarà el premi en una cerimònia a Estocolm.