Moure's en l'acordió de Conte: la prèvia tàctica del Chelsea-Barça

BarcelonaDos mesos és tant de temps sense Champions que es fa impossible predir quin to tindrà un equip quan torni a jugar a ritme europeu. Les dinàmiques des del sorteig a l'actualitat són bones pistes, però resulta complicadíssim anticipar quina versió es veurà d'un equip: la que es va mostrar durant la fase de grups (d'un Barça sobri i un Chelsea irregular) o la que se li està veient en les últimes jornades a la seva competició domèstica (un Barça menys fresc i un Chelsea més consistent que al desembre). A la prèvia d'un partit com el d'aquest dimarts a Stamford Bridge, a més, tot es distorsiona amb altres elements, com la motivació extra de determinats exjugadors (Pedro i Cesc), el pes històric d'una rivalitat que s'ha concentrat en l'última dècada o el trauma que hagin pogut deixar les eliminatòries passades. Més enllà de la variabilitat d'un context com la Lliga de Campions, hi ha detalls futbolístics interessants que faran del Chelsea-Barça d'aquest dimarts un xoc molt tàctic.

Una estructura diferent

El primer entrebanc amb què toparà el Barça té a veure amb l'estructura de joc del Chelsea: Antonio Conte aposta per una defensa amb tres centrals, dos jugadors als carrils exteriors, un doble pivot i una triple punta d'atac (sovint, amb un davanter referència i dues mitges puntes que actuen amb llibertat, caient a bandes, desmarcant-se com a davanters o deixant-se veure per la zona de construcció).

Aquesta mena de 3-4-2-1 serà tot un repte posicional per a Valverde, que haurà de resoldre com pressiona la sortida de tres 'blues' i com controla la mobilitat dels jugadors interiors (Hazard, Pedro, Cesc o Willian) per no perdre l'equilibri.

Un acordió disciplinat

Per molt que s'estigui qüestionant la vigència del mètode Conte a Londres, l'esquema del Chelsea funciona quan l'estructura manté la sincronia que el va fer fluir la temporada passada. El retorn defensiu de l'equip és disciplinat: es planta en un 5-4-1 difícil de superar. Si el Barça fa un bon ús dels carrils (on Sergi Roberto i Jordi Alba estan tenint un paper protagonista durant tot l'any), poden fer patir al Chelsea, que també se sent fort amb el múscul del seu doble pivot.

Un bon ritme de circulació blaugrana, però, podria provocar desajustos davant dels centrals que Messi podria aprofitar, sobretot, activat a través de Busquets.

Pilota o contraatac

Sembla inevitable visualitzar un Chelsea-Barça amb un paper només reactiu de l'equip anglès, tot i que Valverde ja ha ensenyat una cara més prudent en els partits europeus fora de casa aquesta temporada, com si les ferides de Torí i París encara no s'haguessin curat del tot. A més, el quadre 'blue' té potencial per conservar la possessió i sap ordenar-se a través de la pilota. De fet, estira els seus adversaris en amplada i profunditat, i pot crear problemes al Barça si li allarga la fase defensiva, com enguany han sabut fer, a estones, l'Atlètic de Madrid, el València i el Madrid, entre d'altres.

La mirada vertical no l'han perdut i tenen cames per contraatacar (Pedro, Willian i Morata poden ser peces clau), però el seu perill neix de la bona selecció que fan de cada situació: si no poden córrer, asseguren passada i reinicien l'atac. Dominen els ritmes de partit.