Mor l’artista H.R. Giger, l’inquietant creador d’‘Alien’
BarcelonaLa pel·lícula Alien (1979) és un exemple perfecte de creació col·lectiva. D’una banda hi ha la direcció de Ridley Scott, que tres anys després va fer Blade runner. També hi ha el guió de Dan O’Bannon, l’arquitecte d’una història que combina el terror i la ciència-ficció. I no menys important és la feina que hi va fer H.R. Giger, l’artista gràfic i escultor suís que va dissenyar l’àlien, amb l’ajuda de Carlo Rimbaldi. Aquella criatura biomecànica, l’estructura de la qual podria haver inspirat arquitectes com Santiago Calatrava, és l’obra més popular de Giger, mort dilluns als 74 anys en caure per una escala de casa seva a Zuric.
Tanmateix, Giger és molt més que la seva criatura més coneguda, que fins i tot li va proporcionar un Oscar. Nascut a Chur, al cantó suís dels Grisons, el 5 de febrer del 1940, Hans Ruedi Giger, que va estudiar disseny industrial i arquitectura, va trobar el seu estil experimentant amb la fantasia, l’esoterisme, el surrealisme i una imaginativa fusió d’elements mecànics i antropomòrfics, ben bé com si fos la cara infernal de Dalí.
La millor manera d’acostar-se a l’univers de Giger és visitar Gruyères, un petit poble dels Alps suïssos que a priori sembla l’antítesi del seu imaginari tenebrós. El carrer principal és una successió de restaurants, hotelets i botigues, sobretot de formatge, i quan s’arriba al final hi ha dos espais que trenquen l’harmonia alpina del poble. A mà dreta hi ha un bar el disseny del qual està inspirat en Alien. De fet, l’interior està decorat com si fos la nau espacial on s’origina el malson de la pel·lícula. A l’altra banda del carrer hi ha el Museu Giger, un espai que mostra les diferents facetes de l’artista, com ara la seva feina com a il·lustrador des dels anys 60, sempre amb tonalitats fosques i amb debilitat per temàtiques macabres, com evidencia l’escultura d’una pistola en què les bales són figures de nadons.
Un bon exemple de la tèrbola mirada de Giger són obres com la sèrie basada en La interpertració dels somnis, de Freud, els Biomechanoids, Penis Landscape i diferents pintures inspirades en la literatura de Lovecraft, com la que va aplegar al llibre Necronomicon. Aquest surrealisme biomecànic, fosc i inquietant va captivar Alejandro Jodorowsky, que va implicar Giger en una adaptació cinematogràfica de la novel·la de ciència-ficció Dune, que no es va arribar a fer.
Dan O’Bannon, que també havia treballat amb Jodorowsky, va prendre bona nota de la feina de l’artista suís, i quan va arribar l’hora de pensar com seria el monstre d’ Alien -conegut com a Xenomorph- van acordar que s’assemblaria a la criatura que Giger va imaginar a la litografia Necronom IV.
Carn, metall i música
Giger, que l’any 1992 va dissenyar el videojoc Dark seed, també va mantenir les seves obsessions quan va treballar per encàrrec, sobretot quan va ser reclamat per músics. Entre les portades de discos que va signar destaquen les de Brain salad surgery (1973), d’Emerson, Lake & Palmer; Koo Koo (1981), de Debbie Harry; To Mega Therion (1985), de Celtic Frost, i Heartwork (1993), de Carcass, entre d’altres.
