Merkel vol expulsar immigrants de la UE que abusin dels ajuts

MunicBloquejos d’entrada al país i controls més estrictes en els subsidis familiars per fills. En ple debat, per moments crispat, sobre la immigració pobra, una comissió de treball del govern alemany va proposar ahir normes més dures per als immigrants de la Unió Europea.

El context és ben polèmic. I les mesures també. Tant, que bona part de l’opinió pública europea dubta de la cultura de benvinguda d’Alemanya. Qui primer va tenyir de populisme la qüestió va ser la CSU, el partit socialcristià bavarès agermanat amb la Unió Democratacristiana (CDU) de la cancellera Angela Merkel. “Qui enganyi, que se’n vagi volant”, va pregonar com a lema el primer ministre de Baviera, Horst Seehofer, a finals del 2013, en vigílies que els ciutadans de Bulgària i Romania obtinguessin el dret a circular lliurement i sol·licitar feina a la resta de països que integren la UE. “Faran turisme social”, va alarmar Seehofer sobre la previsible onada d’immigrants procedents d’aquests països que, segons assegurava, acudirien a gaudir del generós sistema social que ofereix Alemanya als seus treballadors.

A principis de mes, també va aparèixer en primera plana la notícia que un tribunal de la seguretat social de Dortmund havia resolt a favor d’un forner espanyol a l’atur. Mentre que a Espanya tenia uns ingressos de 800 euros, a Alemanya quedava legitimat per cobrar, sense haver-hi cotitzat, una prestació d’atur de 1.033 euros més 558 euros de subsidi pels fills.

Coincideix que el diari sensacionalista Bild Zeitung també va informar fa poc que fins a un 28,7% dels polonesos que reben aquest subsidi familiar ni tan sols viuen a Alemanya. Així que, amb més o menys populisme, el país governat per Angela Merkel s’ha preguntat si tots aquests casos emmarcats sota el concepte d’“immigració pobra” no comprometen en excés l’estat del benestar alemany.

En aquest context, l’executiu de Merkel va presentar ahir un pla per procedir contra els possibles abusos de prestacions socials que puguin cometre immigrants de la UE. En la presentació d’un informe de 133 pàgines, el ministre alemany d’Interior, el democratacristià Thomas de Maizière, i la titular de Treball, la socialdemòcrata Andrea Nahles, van exposar un enduriment de les condicions per als nouvinguts que es consideri que, més que venir a buscar feina a Alemanya, vénen a gaudir del seu sistema social.

El govern alemany vol donar als immigrants de la UE menys temps per buscar feina. Als que no tinguin cap perspectiva de trobar un lloc de treball perquè no tinguin prou formació o nivell d’alemany, se’ls podria retirar el permís de residència després d’un termini d’entre tres i sis mesos, va apuntar Nahles. No és una mesura fàcil de portar a terme en l’Europa de la lliure circulació de persones.

Als immigrants a qui s’enxampi en un abús de dret o engany, per exemple, amb l’ús de documents falsos o amb la simulació d’un lloc de treball o d’una residència, se’ls prohibiria per un temps determinat el reingrés al país. També s’endurirà el procés per accedir al pagament de subsidi familiar per fill, que només es facilitarà quan hi hagi una completa comprovació de dades i un número d’identificació fiscal.

A més a més, els ministres alemanys proposen reformar el dret a regentar una empresa per controlar millor els falsos autònoms. Els centres d’ocupació, les autoritats empresarials i la policia federal han de treballar més estretament per lluitar contra el treball en negre. De Maizière va venir a admetre que fins ara qui volia muntar una empresa només ho havia de comunicar a les autoritats i que no se’n comprovava res. El ministre d’Interior va posar com a exemple d’un fals autònom quan algú acudeix a l’administració amb un formulari perfectament respost en alemany i després no sap dir cap paraula en aquest idioma.

L’informe que van presentar ahir De Maizière i Nahles apunta sobretot a resoldre problemes amb immigració romanesa i búlgara detectats en grans ciutats. Els municipis més afectats rebran un ampli finançament. En els pròxims set anys es donaran ajudes de fins a 200 milions d’euros per a programes socials.

Amb tot, De Maizière i Nahles no es van estar de donar una bufetada als incitadors al temor dels immigrants pobres que clamen a la bavaresa CSU. “La xifra d’immigrants de Bulgària i Romania i també els problemes socials que parcialment hi van associats són abordables arreu del país”, va apuntar el ministre d’Interior.

De Maizière i Nahles van emfatitzar diversos cops el valor de la immigració per a Alemanya i van lloar el gran bé que fa la llibertat en l’elecció del lloc de residència dintre de la UE. Simplement es tracta, van raonar els ministres de Merkel, d’actuar proactivament abans que el problema de la immigració pobra i els abusos del sistema social que se’n puguin derivar surtin de mare.

De Maizière va voler aclarir que, en qualsevol cas, està descartada una limitació de l’emigració com fa poc es va decidir en referèndum a Suïssa. “Això no ho volem i tampoc actuarem així”, va concloure el ministre.