Mark Frankel: “Les xarxes canvien el periodisme: li donen molts més ulls per veure el món”

La seva família va créixer a Sud-àfrica i en recorda les sobretaules, plenes de debats polítics. D’aquí li va venir la vocació de periodista. Va estudiar a Anglaterra i va exercir de mestre a Hiroshima, abans de tornar a Londres i entrar a la BBC, on actualment dirigeix l’equip que treballa a les xarxes socials.

El futur dels mitjans passa perquè conversin amb la seva comunitat. Com ho fa la BBC, que té 8,8 milions de seguidors només a Twitter?

És molt difícil, perquè no pots respondre a tots i cadascun dels missatges. Però sí que, quan ens envien alguna cosa sobre una notícia que està evolucionant, mirem si es pot incorporar. L’altra cosa fonamental és corregir els errors. Responem a qui ha detectat l’error i li donem les gràcies. Potencialment hi ha moltes més coses per fer, però de moment encara no tenim prou recursos.

Alguns periodistes veterans són reticents a capbussar-se en les xarxes socials.

Sí, això pot suposar un problema. Nosaltres el que fem és que els del meu equip seuen al mig de la redacció i col·laboren amb la resta de periodistes. No deixem que en cap moment quedin desatesos: sempre poden demanar consell a algun col·lega. A més, tot el que publiquem a Twitter està contrastat per una segona mirada. Algú altre ha comprovat que no hi hagi cap errada, de contingut o ortogràfica.

¿Creu en l’anomenat periodisme ciutadà?

Fa temps que amb les xarxes socials veiem el món a través dels ulls de la nostra audiència. Tenim moltes fonts i agències, així que és difícil que ens facin saber una cosa nova del tot. Però si en un lloc remot hi ha un petit accident d’avió, per exemple, segurament la foto que rebrem primer serà la d’algú que visqui a la zona i ens l’enviï des del seu mòbil.

No el veu com a amenaça, doncs.

No. Tothom té un smartphone i pot decidir involucrar-se en el procés de narrar l’actualitat i intentar ser part de la història. Però això no el converteix en periodista, perquè les eines de la nostra professió segueixen sent les de sempre: comprovar les dades i els fets, saber verificar i comprendre el sentit profund de cada història, saber-la posar en el seu context precís...

Per tant, l’impacte de les xarxes socials en el periodisme és positiu.

Sí. Canvien el periodisme perquè li donen molts més ulls per veure el món. En un moment en què la realitat econòmica ha obligat moltes redaccions a aprimar-se, el canvi no pot ser més oportú. També ens ha donat velocitat i agilitat per respondre a les coses. I l’oportunitat d’involucrar la nostra audiència com mai havíem somniat de fer-ho. Hi ha riscos, esclar. Sobretot d’equivocar-se. A internet hi ha molts estafadors. O gent que, senzillament, volen demostrar com són de llestos enganyant els mitjans. Però, si fem la nostra feina de verificació, la influència de les xarxes només serà a fi de bé.

Els crítics diuen que les xarxes ens saturen de vídeos de Justin Bieber i de gatets, que són els més virals.

Sí, però el contrari d’això també és veritat. No tot ha de ser breu i immediat. El periodisme de llarg format també triomfa. Però has d’afinar l’hora i el moment en què ho penges. I cal que aprenguem més a explicar les coses en termes senzills, la qual cosa no va contra el rigor. Les xarxes socials poden dur notícies complexes a una audiència general.

Twitter és aquí per quedar-s’hi? Últimament ha frenat el seu creixement i encara no té clar el seu model de negoci.

No crec que desaparegui, ni de bon tros, però té unes quantes amenaces. Sobretot pels programes de xat com Snapchat, Wechat o Line, que són molt populars, sobretot en llocs on hi ha una renda per càpita baixa però una penetració de mòbils elevada. El cost és baix i no cal tenir un mòbil sofisticat per compartir textos i imatges. Twitter ha d’explorar com fer-se més fàcil, perquè encara no és prou immediat, per a un públic general, per molt que sigui popular entre periodistes i líders d’opinió.

I Facebook?

Es diu que ha perdut part del seu atractiu entre els joves, però segueix sent molt potent. Tenen recorregut i estan fent una aposta important pel sector del mòbil.

La BBC passa una etapa complicada, esquitxada per escàndols com el dels abusos sexuals de Jimmy Saville, un dels seus presentadors estrella.

La BBC ha sigut molt transparent a l’hora d’enfrontar-se a casos com aquest. S’han fet investigacions. Hi ha gent que ha perdut la feina. S’han introduït noves normes per evitar que això es pugui repetir. Ser ràpids i transparents ens ha permès que, malgrat tot, els índex de confiança ja s’estiguin recuperant. Cal tenir en compte que l’adhesió als nostres continguts al Regne Unit és molt profunda.

I econòmicament? Ha calgut aplicar la tisora.

Hem tret el canal BBC3 de les ones, per dur-lo a internet. Ens semblava que tenia més sentit afectar del tot un projecte, més que no pas tocar tots els àmbits, encara que fos en menor mesura.