Maria Mercè Roca

A l’estiu no li agrada anar a l’estranger i menys durant el mes d’agost. Segons Maria Mercè Roca, és el pitjor moment per fer turisme a conseqüència del caos que s’origina en llocs com els aeroports. “Tens vacances i el primer que et trobes és la quantitat de gent fent cues, retards en els vols i maletes perdudes”, subratlla l’escriptora. Prefereix guardar-se uns dies per viatjar al mes d’octubre, el moment de l’any en què troba la tranquil·litat que tant li agrada. Tolosa de Llenguadoc o Còrdova, ciutats amb història, i de l’àmbit que li agrada remenar, són dos dels destins que té marcats per visitar en aquest període de descans. Per desplaçar-s’hi, com fa sempre que pot perquè és el seu mitjà preferit, agafarà el tren. Això sí, mirant d’evitar els recorreguts de llarga durada. Mentre no arribi la tardor, aquest mes el destinarà a fer “turisme de la terra”, amb escapades puntuals a diferents indrets del territori català. Després de visitar llocs com Setcases (Ripollès) i Blanes (la Selva), ara vol acostar-se a Prats de Molló (Vallespir), a la Catalunya del Nord. “Fa molt de temps que hi vull anar i ho aprofitaré per anar-hi amb la família”, afegeix Roca. A més a més, té pensat fer petites excursions, l’assignatura pendent en el temps lliure, per palpar el paisatge local. Després de llegir en el seu club de lectura de Girona un clàssic de la literatura alemanya del segle XX, La muntanya màgica, de Thomas Mann, ara té previst llegir Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, i diversos llibres de Carmen Martín Gaite.