El llibre dels mapes
BarcelonaAquest cap de setmana l’ARA ofereix als lectors el llibre El mapa com a eina de govern, una obra de Carme Montaner que commemora la creació dels serveis geogràfic i geològic de Catalunya ara fa un segle, sota l’impuls de la Mancomunitat de Catalunya. El llibre, editat per l’actual Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), hereu d’aquells serveis pioners, l’hem concebut com un complement a la col·lecció de mapes històrics que el diari ha publicat aquesta setmana i que dissabte i diumenge es completarà amb els dos últims, un de Josep Aparici, datat el 1720 i paradoxalment dedicat a Felip V [més informació a la pàgina 2], i un de realitzat l’any 1936 per la Generalitat i dedicat a promoure les comarques catalanes.
De fet, el llibre de Carme Montaner explica un capítol crucial del redreçament en la tasca de confecció de mapes a Catalunya. L’antiga tradició dels portolans medievals va deixar pas a una cartografia de les terres catalanes feta durant segles per estrangers, fins que a inicis del segle XX, a remolc de l’esperit de modernitat i europeisme del catalanisme, es va tornar a impulsar una escola cartogràfica pròpia.
Uns inicis difícils
Els inicis no van ser fàcils, com passa sovint quan hi ha més voluntat que mitjans. Com fa explícit el mateix títol del volum, la classe dirigent i acadèmica catalana -l’aleshores jove Institut d’Estudis Catalans (IEC) hi va jugar un rol central- tenia clar que una bona cartografia (uns mapes acurats i tècnicament avançats) eren claus per governar i fer prosperar el país. Però, al mateix temps, el país no tenia prou capacitat d’autogovern per disposar d’un bon servei. I tanmateix la llavor va donar fruits: malgrat les dues dictadures es va mantenir la flama cartogràfica encesa a nivell institucional durant dècades a través de la Diputació de Barcelona, fins a la creació el 1982, a iniciativa de la Generalitat, de l’Institut Cartogràfic, fundat i dirigit des d’aleshores per Jaume Miranda.
El llibre de Carme Montaner, profusament il·lustrat, explica la gestació d’aquest segle XX de mapes fets a Catalunya i posa sobretot atenció en els pioners. Més enllà del nom mític de Pau Vila, creador de la divisió comarcal durant la Generalitat republicana, hi ha altres figures prèvies rellevants. Per exemple, Norbert Font i Sagué, autor d’una divisió comarcal presentada als Jocs Florals el 1897. O Josep de Rivera i Juer, enginyer militar i primer director del Servei Geogràfic creat per la Mancomunitat de Catalunya sota la tutela de l’IEC, des d’on van vetllar-ne el naixement el físic Esteve Terrades i l’arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch, l’un i l’altre, per cert, amb idees no del tot coincidents sobre com abordar tècnicament la confecció de mapes.
La creació d’aquells organismes i l’eina institucional en què van convertir-se va suposar que per primer cop una administració civil assumís el control i l’execució de les tasques cartogràfiques, fins aleshores en mans d’estaments militars espanyols.
El llibre, que es podrà comprar als quioscos per 9,95 euros, tanca una setmana a l’ARA d’història de Catalunya a través dels mapes.
