La llengua catalana
De l'article de Josep Taronjí Cortès (Palma, 1847-1890) a Revista Balear (1-IX-1872). Exhortació per la unitat de la llengua en el marc d'una Renaixença d'ambició pancatalana.
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsMolta és, per cert, la confusió i l'embroll que regna en l'escriptura de l'hermosa i pels bons patricis benvolguda llengua que es parla en quasi tots los antics paratges que constituïen la Corona d'Aragó. No és menys cert, per desgràcia, que aquesta mateixa confusió i embroll contribueixen en gran manera al desprestigi i obscuriment de la renaixença d'esta llengua. I més quan sembla que els nostres antics escriptors, qui tanta anomenada daven a la poesia i a la literatura pròpies, ja estaven d'iguals divisions que nosaltres treballats. ¡Desgraciada d'una llengua, desgraciada d'una literatura, quan sos prohoms i mestres no saben avenir-se per a donar-li aquella unitat necessària de forma, que és la manifestació més clara i més llampant de la unitat d'esperit! [...]
Mes, a malgrat d'uns i altres, la Renaixença literària catalana (i entengam-ho bé, al dir catalana diem també mallorquina i valenciana, ja que Palma, València i Barcelona no són més que els tres grans centres de la civilisació llemosina), a malgrat de tots los contraris i de tots los qui no admeten la unitat de la llengua i de la literatura, la Renaixença d'elles va creixent de cada dia més i més, i adquireix nous títols de glòria, nous drets a la vida, noves esperances d'un esdevenidor immortal. [...]
Veritat és que l'obra de restauració d'un poble (i no s'estranyen si dic tal expressió, perquè tenir la llengua pròpia, ja és en cert modo gosar d'autonomia), l'obra de reconstrucció d'un poble no pareix cosa d'un dia, sinó de multitud de generacions treballadores; [...]
Fes Déu que mallorquins, catalans i valencians comprenguessen d'igual manera sos interessos i ses aspiracions i abandonassen tota qüestió de forma, tota controvèrsia que ara, desgraciadament, los divideix. Tal volta, establerta la unitat de la llengua literària, se formaria en estes parts de l'Espanya oriental una civilisació, incansable competidora de la civilisació central que encara nos amenaça, nos malmena, nos engruna!