L’amic invisible

Des de fa uns anys, alguns aparadors han col·locat, al costat d’alguns objectes de regal, un cartellet que diu “Regal per a l’amic invisible”. Aquest costum s’ha generalitzat cada cop més, fins al punt que conec persones que n’han de fer tres o quatre (amics, companys de feina, mares de l’escola, grup de teatre...). També he sabut que s’ha ideat un sistema per fer el sorteig via mail i així no cal que el grup es reuneixi. Segur que també hi ha una aplicació de mòbil.

Hi ha persones que viuen aquest joc com un autèntic malson. No els agrada fer regals i solen passar l’amic invisible com un tràmit, comprant uns guants o, encara pitjor, un ninonet absurd tipus “Oscar al millor amic”.

En canvi, hi ha persones que s’hi diverteixen. Recordo la meva mare, que seguia aquest ritual amb els companys de claustre, preparant una pila de detalls —en forma de poema o de — que el seu amic invisible s’anava trobant, els dies previs a la celebració, als llocs més insospitats.

L’amic invisible —malson o tradició divertida— m’ha fet pensar en els autèntics amics invisibles. Aquells que actuen cada dia i no un cop l’any.

Ho fan, això sí, de manera discreta, fins i tot de vegades anònima, però sempre hi són, molt més presents i necessaris que l’àngel de la guarda de l’excèntric ministre de l’Interior espanyol.

L’amic invisible és el que de tant en tant, sense que li calgui un motiu concret, et truca o t’envia un missatge preguntant-te com estàs. És aquella que es recorda que tenies una prova mèdica que t’inquietava o que el teu fill havia de passar un examen decisiu.

També és el que, quan visita una llibreria, fotografia una portada i te l’envia amb un senzill “He pensat que t’interessaria” o que et sorprèn amb un regal el dia que no toca.

És la que et desperta amb un agraïment pel sopar que vas preparar el dia anterior, el que es lamenta amargament que fa setmanes que no ens trobem o el que et truca per explicar-te una bona notícia, perquè sap que t’agradarà.

El que desvia un tema de conversa conflictiu, la que recorda els que no hi són amb delicadesa, el que et fa riure quan no en tens cap ganes. La que nota que estàs trista, el que et confia un secret. I a tots aquests, si per Nadal et regalen uns guants, els ho perdones.