L’alentiment de l’economia amenaça la reelecció de Cameron

LondresEl primer ministre britànic, David Cameron, va rebre ahir una de les pitjors notícies que li podien donar: l’alentiment de l’economia britànica. I en un dels pitjors moments: a punt d’encarar la recta final de la campanya de les ajustades eleccions britàniques de dijous que ve.

El creixement del PIB britànic va ser del 0,3% el primer trimestre de l’any, la meitat que els dos últims trimestres del 2014, amb una caiguda important del sector terciari, que suposa una tercera part del PIB.

Aquesta notícia és un cop per al primer ministre, que basa la seva campanya en la credibilitat com a gestor de l’economia del país. El líder tory s’ha posat la medalla de la recuperació econòmica i ha alertat del risc que suposaria un ascens al poder dels laboristes. L’anunci coincideix també amb l’últim sondeig de YouGov, que dóna tres punts d’avantatge als laboristes per davant dels conservadors.

Laboristes a l’atac

L’oposició laborista va aprofitar l’oportunitat per destacar la “fragilitat” de la recuperació econòmica. El portaveu de finances del partit, Ed Balls, va dir que “els conservadors no han arreglat l’economia per a les famílies treballadores”. Cameron es va defensar al·legant que l’economia britànica segueix sent la que més ha crescut en el context europeu en els últims dos anys i que la millor garantia per mantenir el creixement és un govern conservador.

El ministre de Finances escocès, John Swinney -del Partit Nacionalista Escocès-, ho va aprofitar per dir que aquestes dades demostren la necessitat “d’acabar amb l’austeritat i les retallades, i de tornar a invertir [en el sector públic]”. Els nacionalistes escocesos, impulsats a les enquestes com a tercera força política, abanderen el progressisme per davant dels laboristes, després d’aparcar el missatge nacionalista.

Cameron ja passava un dels moments més complicats de la campanya, després que un dels principals donants conservadors, el totpoderós magnat australià Rupert Murdoch, s’unís a les crítiques d’alguns dels principals empresaris també donants dels conservadors, inquiets per la falta d’energia i determinació del premier. Murdoch va dir que si Cameron no obtingués la majoria el 7 de maig (que és el que apunten les enquestes), seria defenestrat. Els experts, però, diuen que l’alentiment de l’economia és temporal.

En una entrevista al diari The Times, Cameron va criticar un cop més el possible pacte de govern entre laboristes i nacionalistes escocesos i va alertar del perill del separatisme, com si aquestes eleccions fossin una continuació de la consulta escocesa, que va acabar amb la victòria del no.

El Partit Nacionalista Escocès (SNP) es manté com a tercera força política en intenció de vot i relega els liberaldemòcrates, que estan pagant molt car els cinc anys de coalició amb els conservadors. L’SNP es podria convertir en el partit decisiu per formar govern a Westminster. De moment, la seva líder, Nicola Sturgeon, ha descartat pactar amb els conservadors i ha obert les portes als laboristes.

“Ens queden deu dies per salvar la unió”, va avisar Cameron, que es va referir als nacionalistes escocesos com “un grapat de gent que no vol que el nostre govern i el nostre país triomfin com a tal”. Cameron també va defensar les paraules de la seva ministra Theresa May, que va dir que el pacte SNP-laboristes suposaria “la pitjor crisis [del país] des de l’abdicació d’Eduard VIII”.

Un nou submarí intrús a les aigües finlandeses

Dilluns es va detectar un nou submarí intrús al mar Bàltic, en aquest cas davant les costes de Finlàndia. L’exèrcit d’aquest país va informar ahir que investiga la presència d’un “objecte submarí” que s’hauria introduït il·legalment a les seves aigües territorials. L’alarma es va disparar dilluns i, un cop localitzat l’aparell, ahir a la matinada es van llançar càrregues d’advertència sota el mar. No és el primer episodi de tensió al mar Bàltic els últims mesos, ja que a l’octubre es va albirar un altre suposat submarí intrús a Suècia. Tot i que no es va aconseguir identificar la nau oficialment, totes les mirades es van dirigir a Rússia, que, en plena escalada de tensió amb Occident, ha multiplicat les incursions aèries no autoritzades a la zona del mar Bàltic.