‘Hallucigenia’: l’avantpassat comú dels insectes

EL REGNE ANIMAL VA COMENÇAR a caminar a pas lent. Estudis sobre l’ADN indiquen que els primers animals van sorgir fa més de 750 milions d’anys, però durant força més de 200 milions d’anys van deixar una empremta molt tènue en els registres fòssils. A la llum de les teories que han pogut formular els paleontòlegs, en aquell temps el regne animal constava de poc més que esponges i altres criatures arrelades al fons marí.

Però llavors, fa 520 milions d’anys, durant el període cambrià, l’evolució animal va posar una marxa més. Van aparèixer depredadors de moviments ràpids, carronyaires i excavadors. Molts dels principals grups d’animals van deixar els primers fòssils durant l’anomenada explosió cambriana, entre els quals els nostres ancestres. A més, l’explosió cambriana va engendrar també moltes espècies estrambòtiques que fa temps que intriguen els paleontòlegs.

Al llarg de gairebé 40 anys, el vaixell insígnia de l’extravagància de l’explosió cambriana ha sigut un cuc cuirassat que fa un pam i es coneix amb un nom que està a l’altura de la seva aparença excèntrica: Hallucigenia. Recentment, però, gran part de l’halo de misteri que envoltava l’ Hallucigenia s’ha esfumat: els científics han tret l’entrellat de l’anatomia d’aquesta criatura i han dilucidat molts elements que expliquen la proliferació de l’ Hallucigenia i els seus parents als oceans del cambrià. El 1977 Simon Conway Morris, un paleontòleg de la Universitat de Cambridge, va publicar la primera descripció de l’ Hallucigenia.

ON TÉ EL CAP?

El fòssil en què es va basar datava de fa 508 milions d’anys i formava part d’un conjunt descobert al Canadà a principis del segle XX. Conway Morris va tenir dificultats per entendre aquella criatura i se la va imaginar amb un cos en forma de cuc. A un costat tenia una filera de tentacles i a l’altre set parells de xanques. En un extrem del cos hi tenia un bulb estrany. Al seu informe, Conway Morris va presentar l’animal amb les xanques reposant sobre el fons marí i movent els tentacles, potser per absorbir aliments. Un dels misteris que va quedar per resoldre era on tenia el cap. Era tan extravagant que Morris era incapaç de proposar cap idea sòlida sobre com estava relacionat amb la resta d’animals, vius o extingits, i va anomenar la criatura Hallucigenia pel seu aspecte oníric.

El 1989 el paleontòleg Stephen Jay Gould va escriure sobre l’ Hallucigenia en un llibre influent sobre l’explosió cambriana que va anomenar Wonderful life [traduït al castellà com La vida maravillosa ]. Gould sostenia que en les primeres etapes de l’evolució animal es va produir una autèntica explosió que va donar lloc a una enorme diversitat de formes, la majoria de les quals han desaparegut, i destacava l’ Hallucigenia com el màxim exponent d’aquest procés. Gould va escriure que, quan es pren en consideració l’ Hallucigenia, “ens veiem obligats a endinsar-nos en un autèntic món perdut”.

Els últims anys Martin Smith, de la Universitat de Cambridge, i Jean-Bernard Caron, del Museu Reial d’Ontario, han estudiat nous fòssils d’ Hallucigenia i n’han examinat de coneguts amb microscopis amb més prestacions. Els seus últims resultats s’han publicat recentment a Nature. “L’ Hallucigenia no és una meravella estrambòtica, sinó una criatura que som capaços d’entendre”, comenta Caron.

RESPOSTA AL MISTERI

Entre altres coses, els científics han descobert que el bulb és el cap de l’animal. Hi tenia dos ulls, una boca amb un anell d’espines esfereïdores a la part exterior i unes dents situades una mica més endins. Smith i Caron també han descobert que els tres parells davanters d’extremitats de l’ Hallucigenia no tenien urpes, sinó tentacles flexibles que possiblement arribaven a la boca de l’animal. “Creiem que vivien al fons marí i probablement s’alimentaven de partícules de matèria en descomposició”, assenyala Caron. Es creu que mantenia la boca cap avall per alimentar-se però duia els ulls apuntant cap amunt per escrutar l’aigua que l’envoltava. “Malgrat les seves espines fines, havia d’estar constantment pendent dels depredadors que nedaven per sobre seu”, assenyala Smith.

ELS PARENTS DE L’‘HALLUCIGENIA’

Un estudi publicat també a finals de juny a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) apunta que durant el període cambrià l’Hallucigenia tenia cosins que van adoptar un estil de vida molt diferent. Al llarg de més de dues dècades, els científics han anat trobant bocins de parents seus. A més, en els últims anys paleontòlegs de la Universitat de Yunnan (a la Xina) han excavat nombrosos fòssils de 517 milions d’anys d’antiguitat que pertanyen a una sola espècie. L’any passat els investigadors de la universitat xinesa van enviar per correu electrònic una fotografia dels fòssils al seu col·laborador Javier Ortega-Hernández, un paleontòleg de la Universitat de Cambridge, que es va desplaçar a la Xina per examinar els fòssils. L’espècie, que el científic i els seus col·legues han denominat Collinsium ciliosum, és “com un Hallucigenia inflat d’esteroides”, diu. En lloc de tenir 14 punxes a l’esquena en té 72, i en comptes de 14 extremitats en té 30. A més, les seves extremitats són diferents de les de l’ Hallucigenia. Les 12 extremitats davanteres estan adornades amb vanos de pèls fins. Ortega-Hernández aventura que el Collinsium s’enfilava en algues, plantes marines i esponges i se servia de les extremitats davanteres com a xarxa per atrapar les partícules que flotaven a prop seu. L’armadura formidable del Collinsium podria explicar per què, a diferència de l’Hallucigenia, sembla no haver tingut ulls. Es creu que els depredadors passaven de llarg, cosa que li permetia filtrar les partícules de què s’alimentava a les palpentes.

La recerca recent sobre l’ Hallucigenia i els seus parents també ha permès als científics trobar un lloc per a aquestes criatures a l’arbre de la vida. L’any passat, Ortega-Hernández i Smith van publicar que els animals tenien capes distintives de teixit a les urpes i les punxes. Avui dia aquesta distribució per capes és present en un grup d’animals anomenats onicòfors que habiten al sòl de les selves tropicals. Els científics han conclòs que l’ Hallucigenia i els seus parents pertanyien a un llinatge que es va separar dels altres invertebrats abans del període cambrià i, en últim terme, va donar lloc als onicòfors actuals. S’especula que l’Hallucigenia i els seus parents no van poder competir amb altres espècies marines i es van extingir. Tot i això, alguns cosins seus van fugir dels mars i van sobreviure adoptant altres formes.