SÍRIA
Misc 26/03/2018

La nova guerra de Raqqa: el malson de les bombes trampa

Desenes de civils resulten ferits cada setmana a causa dels artefactes deixats per l’Estat Islàmic

i
Ricard Garcia Vilanova
4 min
L’Ibrahim a l’hospital amb la seva filla de 6 anys, la Bean, que va perdre la mà dreta i un dit de l’esquerra.

Raqqa (síria)L’Ibrahim, de 14 anys, ha perdut les dues mans; el Hussein, de 12, l’esquerra; el Mustafà, de 9, té ferides als peus i al pit, i la petita Bean, de 6 anys, ha perdut la mà dreta i un dit de l’esquerra. Tots són fills de l’Ibrahim i de la Fàtima Hussein Ali, i són en una habitació de l’Hospital de Tal Abyad, a prop de Raqqa.

L’Estat Islàmic va marxar de la ciutat de Raqqa a l’octubre, i el 28 de gener la Fàtima i l’Ibrahim van tornar amb els seus fills a casa, situada a només dos quilòmetres d’aquesta localitat siriana. Durant els últims deu mesos havien estat desplaçats a la població de Qamixli, al nord-est del país, a prop de la frontera amb Turquia. Quan van arribar a Raqqa, es van sentir uns afortunats: casa seva tenia marques de metralla, però continuava alçada. Què més podien demanar? La seva bona sort, però, va acabar aviat. El 18 de febrer els fills de la Fàtima i de l’Ibrahim van trobar un objecte amb un cable al carrer, se’l van endur a casa i allà va explotar. Havien sobreviscut a la guerra, però gairebé perden la vida un cop acabat el conflicte a la seva ciutat.

Raqqa es va fer famosa per ser la capital de l’autodenominat Estat Islàmic. Els milicians la van ocupar el gener del 2014 i van conformar un califat que s’estenia fins a llocs tan allunyats com la localitat de Mossul, a l’Iraq, i la de Sirte, a Líbia. Ara l’Estat Islàmic ja no controla cap d’aquestes ciutats. Raqqa va ser l’última a ser alliberada, i abans va haver de pagar un preu molt alt en vides humanes i destrucció. Bona part de la localitat va quedar destruïda.

Metralla i runa

Raqqa tenia uns 470.000 habitants quan la guerra va començar. Onze mesos després de l’inici del conflicte, però, només en quedaven 20.000. Un total de 1.785 civils van morir a causa de l’ofensiva, i bona part eren infants. La guerra va esclatar el novembre del 2016 i va durar fins a l’octubre passat. En l’actualitat no és possible veure ni un sol edifici a la ciutat que no tingui marques de metralla a la façana. Els altres van quedar completament destruïts.

Amb la marxa de l’Estat Islàmic de Raqqa, els veïns van començar a tornar a la ciutat. Molts, però, es troben que casa seva ha quedat directament esborrada del mapa. Ja no n’hi ha ni rastre. Els que tenen més sort han pogut recuperar els seus habitatges, si es poden anomenar així les poques parets que continuen dretes. Malgrat això, han de fer front a un altre problema: els jihadistes van deixar la ciutat farcida de mines antipersona i bombes trampa. Raqqa torna a ser un toll de sang.

Un equip de l’ONG Metges Sense Fronteres (MSF), que va arribar a Raqqa a l’octubre, té un centre d’urgències mèdiques a la ciutat i un servei d’ambulàncies per traslladar els ferits a l’hospital de la localitat veïna de Tal Abyad, situada a una hora i mitja de viatge en cotxe. En moltes ocasions els mateixos familiars porten els ferits al centre d’emergències perquè les comunicacions dins de la ciutat són molt difícils. La majoria de vegades resulta impossible establir una trucada. “A principis d’octubre ateníem unes set víctimes al dia, de vegades fins i tot onze. Ara en rebem unes 25 a la setmana, però amb la diferència que abans la majoria eren homes de mitjana edat. Ara, en canvi, hi ha moltes criatures”, explica el coordinador de MSF, Craig Kenzie.

“Aquí ens proporcionen medicines, menjar i de tot”, explica l’Ibrahim, que seu a l’hospital de Tal Abyad al costat del llit on està la seva filla petita amb el monyó embenat. “Pot sonar estrany, però prefereixo que els meus fills continuïn a Raqqa. Jo hi puc trobar feina en tasques de neteja, i mantenir-los. Abans no tenia res”, lamenta.

L’Ahmed va tornar a Raqqa fa un mes i mig i, com la família de la Fàtima i l’Ibrahim, la desgràcia també va trucar a la seva porta. Quan travessava un carrer, va explotar un artefacte -una altra bomba trampa- i va perdre la cama esquerra. L’Ahmed va estar dos dies en coma a l’hospital fins que finalment es va despertar. Ara hi continua ingressat i no sap quan es recuperarà.

Lamentablement, els casos de l’Ahmed i dels fills de la Fàtima i de l’Ibrahim són només alguns dels molts que es registren a Raqqa cada setmana. Per aquest motiu Metges Sense Fronteres també disposa a la ciutat d’un servei de salut mental. Moltes víctimes s’enfonsen després de patir una amputació, de perdre un ésser estimat o de simplement comprovar que casa seva ha quedat destruïda per la guerra. Pateixen trastorns per estrès posttraumàtic, assegura la Cristine, que és la responsable del projecte.

“Després d’un fet traumàtic, moltes persones senten que la seva vida està en perill, tenen por i perden el control. Tenen sentiments de desesperança o de vergonya, pateixen dolors físics crònics i cauen en la depressió, l’alcoholisme o la drogoaddicció”, detalla l’experta. L’Estat Islàmic va marxar de Raqqa fa mesos, però les seqüeles en la població hi seran per sempre.

stats