Les faldilles tenen un límit

BarcelonaNingú pot censurar el vostre estil. Ja fa massa anys de l'alliberament de la dona i de l'invent de la minifaldilla a mans de Courrèges i Mary Quant perquè, en ple segle XXI, algú determini que ensenyeu massa cuixa. Però potser sí que hi ha poca tela a la vostra faldilla, i no és qüestió de posar-nos puritans: tot depèn del moment i, per lògica, no es pot portar una faldilla igual de curta a la platja que en una entrevista de feina. Conèixer els límits per a cada situació és sinònim de triomfar.

Hi ha unes "normes no escrites del que és correcte i el que no ho és", revela l'estilista Gerard Solé, que fa anys que escriu editorials de moda per a diverses revistes espanyoles. Els experts en estilisme de moda coincideixen a assenyalar una zona del cos femení com el límit entre la sensualitat i la vulgaritat, i no és la que us penseu: és la mitja cuixa, una llargada perfecta per veure's juvenil i no patir per quedar-se despullada en asseure's. A més, aquesta mida és tendència per a aquesta temporada de tardor-hivern 2013-2014, tal com assenyala Solé, que demana, a més, tenir en compte en cada cas el tipus de cos i estatura: "Les faldilles més curtes resten alçada i eixamplen la figura. Tot el que sobrepassi la mitja cuixa és massa curt", subratlla.

Andrea Vilallonga, personal shopper i experta en imatge corporativa, està d'acord que el mínim recomanable és portar una faldilla que tapi fins a la meitat de la cuixa perquè és "adequada per a qualsevol situació", ja sigui "informal o de festa". I com que amb aquesta mida de faldilla la cama pot semblar més curta del que és, Vilallonga aconsella portar "una mica de taló, d'uns quatre centímetres".

La 'a' màgica de les faldilles

Els vectors cos i situació fan impossible erigir un únic estil de faldilla com l'ideal, però entre els prescriptors de la moda sí que hi ha algun comodí que afavoreix a tothom en més o menys mesura. En el cas de les faldilles, és la que té forma de lletra a per sobre dels genolls, és a dir, cenyida a la cintura i que s'eixampla progressivament fins al voraviu. "És un model que va bé tant per a les noies baixes com per a les altes i les amples de maluc, encara que no tant per a les que tenen les cames primes", diu Solé.

No és qüestió d'edat

En general, amb l'edat, la gent acostuma a no mostrar tanta pell i optar per models més còmodes i menys sensuals, però, segons expliquen els experts, els anys no influeixen en la mida de faldilla. "Hi ha noies de 20 anys que tenen les cames pitjor que alguna senyora de 60 anys", etziba Vilallonga, de manera que, en realitat, "tot dependrà de la proporció de les cames de la persona". I segueix: "El que sí que hi ha són mides que afavoreixen més, com la que arriba fins a dos o tres centímetres per sobre del genoll. Aquesta mida afavoreix molt a tothom, independentment de l'edat i del tipus de cames que tingui".

Igual que s'ha d'anar amb compte per no cridar l'atenció fora límits per portar una faldilla massa curta, s'ha de vigilar per no semblar una iaiona amb una faldilla massa llarga: "Si no és per un estil retro molt concret, una faldilla per sota del genoll pot accentuar l'edat", avisa la personal shopper . Tant és així que afirma: "Una de les pitjors faldilles és la que arriba fins a mig panxell: escurça la cama i no estilitza gens la figura. Tant per tant, ja és millor anar amb una faldilla llarga. Fins i tot si la persona és baixa serà millor una faldilla llarga que a mig panxell. I sempre amb una mica de taló!", aconsella Vilallonga.

El 'dictador' que fixa la llargària

Daniel Louzao, expert en història de la indumentària i sociologia de la moda i professor d'aquesta matèria a l'escola de moda Felicidad Duce, de Barcelona, considera que actualment els dissenyadors no s'arrisquen, ja que "treballen la moda des de l'espectacularitat", i cita, per exemple, els dissenyadors Alexander McQueen, John Galliano, Tom Ford i Versace. Per ell, el "veritable risc" en aquest terreny, però, el van assumir Courrèges i Mary Quant. El primer va presentar per primer cop a la passarel·la, el 1964, una minifaldilla. Mary Quant, per la seva banda, la va massificar i popularitzar l'any següent. L'estilista també apunta a Courrèges i Quant com els revolucionaris de les faldilles per haver-les escurçat més que ningú, i a Dior com el dictador de la cinta mètrica, perquè les seves col·leccions marquen la llargada de les faldilles que es duran cada temporada.

D'altra banda, Solé assenyala Georges Taylor com a peça clau per haver ideat, com a economista, la teoria de la llargada de les faldilles en relació a la situació financera del moment: com més bonança econòmica, més curtes són les faldilles. Com apunta Louzao, parafrasejant el pensador Ortega y Gasset, "jo sóc jo i la meva circumstància, i la moda sempre ha estat mirall d'aquesta circumstància".

Evidentment, amb Courrèges i Quant, l'expansió del pop art , la inclusió de l'estridència del color i l'aparició de nous materials sintètics, els gustos de la gent als anys 60 van fer "un gir de 180 graus". "S'acaba la moda per deixar pas a la diversitat de les modes. L'alta costura ja no serà l'únic referent del que es portarà", recorda Louzao.

Les més revolucionàries

Però malgrat les infartants minifaldilles dels anys 60, les faldilles més revolucionàries de tota la història van veure's entre el 1914 i el 1918, període d'entreguerres, "quan la dona va començar a involucrar-se en tasques que fins llavors eren exclusives d'homes". "Per anar còmodes -explica Daniel Louzao- feien servir una faldilla molt més curta de l'habitual i una estètica minimalista i senzilla, que serà el primer esglaó per a la seva alliberació. Aquesta nova manera de vestir, a més, venia motivada per l'aparició a l'univers de l'alta costura de Chanel i Patou", conclou l'historiador.

Com han de ser les faldilles per a una entrevista de feina? L'opinió de l'estilista Gerad Solé

En una entrevista de feina, els primers segons són crucials. Quan encara no heu tingut temps de somriure i d'estendre la mà a l'entrevistador, ell (o ella) ja s'ha fet una idea de com sou per la vostra imatge. Per això és crucial anar ben vestides, sense trair el vostre estil perquè se us vegi còmodes, segures i radiants.

Feina informal

Color: Negre, blau, verd fosc, estampada.

Teixit: Llana, llana freda, cotó.

Longitud: A mitja cuixa, per sobre dels genolls o llarga fins als turmells.

Tipus: En forma d'A, estreta, amb caiguda (estil campestre), de campana.

El consell: Es pot anar amb un model vaporós si té forro. Per a qualsevol mena d'entrevista, ja sigui formal o informal, eviteu els models amb granadures i brodats perquè recarreguen molt la figura.

Feina formal

Color: Negre, gris, blau marí.

Teixit: Llana, llana freda, cotó; no vaporós.

Longitud: Des de sota els genolls fins a just per sobre. Ni massa curt ni massa llarg. Si la faldilla és massa curta transmet sensualitat i si és massa llarga en molts casos comunica cansament o deixadesa, no en si mateixa però sí en les ganes de treballar de qui la porta.

Tipus: De tub, en forma d'A, prisada.

El consell:

No cal anar amb vestit jaqueta. Els 90 fa molt temps que es van acabar!