Estireu el llavi!
Tres adolescents als Ferrocarrils de la Generalitat ajunten els caps, arruguen els llavis i fan morrets per fer-se un autoretrat. Dissabte, una amiga celebrava cinquanta anys. A l’hora de fer la foto, davant les espelmes, va arrugar els llavis i va fer morrets. A Facebook he vist una nena de nou anys ensenyant un braçalet. Al costat del canell envoltat d’estrelletes daurades, hi ha la seva cara. Arruga els llavis i fa morrets.
Veure sempre la mateixa expressió artificial a les fotos és trist. Als inicis de la fotografia tothom hi sortia molt seriós. La foto del casament dels meus avis sembla d’un funeral. D’aquí cent anys, quan els néts mirin les nostres fotos, em pregunto si s’estranyaran de veure tothom amb la duck face, que diuen en anglès. Cara d’ànec. Si Leonardo da Vinci hagués pintat La Gioconda ajuntant els llavis com qui xucla un fideu, el quadre seria inquietant. La Monna Lisa hauria perdut el misteri, la personalitat que la fa singular.
Diuen que la duck face ha tingut èxit perquè fa els llavis grossos i la cara estreta, però un estudi del 2015 de la revista Computers in Human Behaviour revela que les persones que abusen d’aquesta ganyota a les fotos presenten símptomes de neurosi i inestabilitat emocional. Els psicòlegs que han fet una recerca sobre la personalitat que s’amaga darrere les expressions de les selfies detecten narcisisme, aïllament, trastorns obsessius i fins i tot casos de dismòrfia corporal. Els etòlegs experts en comunicació animal associen aquest rictus facial a raons més atàviques: els micos caputxins fa milers d’anys que practiquen la duck face. Aquests primats fan morrets en l’etapa prèvia a la còpula.
Però ara ve la mala notícia per als centenars de milers de persones d’arreu del planeta que han quedat immortalitzats amb cara d’ensumar pets en un ascensor. La duck face ha passat de moda. Ara, la fish gap e és la nova duck face. La cara de peix embadalit ha substituït la cara d’ànec. Ja podeu posar-vos davant del mirall i començar a practicar. Es tracta de relaxar la cara, inclinar una miqueta la barbeta cap avall i deixar la boca entreoberta. Ha de quedar un espai entre el llavi superior i l’inferior on s’insinuïn les dents. Els estilistes experts en aquesta mena de retrats artificials aconsellen combinar la fish gape amb una mica de squinching. L’ squinching és un microgest que consisteix a mig aclucar les parpelles superiors i, a la vegada, elevar les parpelles inferiors, com si fessis un lleu pessic amb els ulls. Serveix per intensificar la mirada. A internet hi ha els tutorials per a aquest repertori de filigranes facials.
Però la realitat més crua no s’explica en cap manual que trobareu a Google. D’aquí deu, vint o trenta anys us veureu en fotos d’ara i us trobareu fantàstics. Per tant, tingueu l’edat que tingueu, feu el favor de respectar-vos a vosaltres mateixos, estirar el llavi i riure. Que quan us veieu en un futur, com a mínim, sembleu feliços. Perquè per veure-us ridículs, amb cara d’ànec o de peix, sempre hi sereu a temps.
