Estats Units d’Europa: tasca a realitzar

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús[...] Les promocions joves europees han acollit amb simpatia i amb entusiasme visibles la idea de la constitució d’un organisme paneuropeu. Aquesta idea no és nova. La unitat fonamental europea ha estat sempre latent. Però, en potència, ja a la Revolució Francesa, ha anat prenent cos lentament, fins a arribar a una cristal·lització que podria semblar paradòxica, amb la Guerra Gran. (Aquesta fita tràgica no pot ésser, mal que hom digui, eludida) [...] La impressió que aquella fou una guerra civil encara dura. I els pobles no volen reincidir. Estan guanyats per endavant a la idea d’una pàtria europea. Tot allò que ofereix garanties de pau duradora es farà creditor a llur confiança. [...] La idea de pàtria està sofrint, amb tota evidència, un desplaçament important. Les joves generacions no són menys patriotes que les de llurs pares ni que les de llurs germanes grans. Tenen, simplement, un concepte més ample, més elevat -i, per tant, més noble- d’aquest sentiment. El fervor no s’ha apagat. Però a un xovinisme migrat i miop, a un ampul·lós “egoisme sagrat”, han substituït un ideal d’expansió universal i de propi millorament. [...] El moment és oportú. De tot Europa aflueixen veus de conformitat i d’encoratjament. Estem segurs que un plebiscit donaria, a casa nostra, un resultat favorable, i que es trobarien signatures a milers per a un manifest pro-europeu. [...] No hem de creure que una unió dels Estats europeus hagi d’oposar-se a l’existència de diferents nacionalitats. [...] Les nacions conservarien tota llur noblesa, llur força i llur necessitat. La nació consisteix en una íntima comunitat de cultura, en un sistema propi de reaccions morals i en uns estrets lligams d’interessos. [...] El patriotisme, entès com a vincle emotiu ens lliga a la terra pròpia i a la seva història, com a comunitat espiritual entre els seus habitants que pensen i senten d’una manera anàloga, que posseeixen caràcters similars i estan moguts per idèntics afanys, no té res a veure amb la idolatria de l’Estat com a organització jurídica. [...]