Esperanza Dinamita encendrà El Molino
Le Croupier recupera les cançons de revista populars fa un segle al Paral·lel
BarcelonaArraconat i sovint oblidat per la història oficial, el Paral·lel va consolidar-se fa un segle com a centre neuràlgic de la música, el teatre i l’espectacle de Barcelona. Amb l’objectiu de recuperar i reivindicar una part del repertori musical de la revista, el grup gironí Le Croupier presenta Esperanza Dinamita (Cançons de revista), un homenatge a la popular i explosiva Esperanza Dinamita, una vedet que “va ser una bomba i va tenir un èxit fugaç”, com assegura el director escènic Xavier Pujolràs, i que servirà com a fil conductor del muntatge. Els cuplets que ella mateixa va protagonitzar tornaran a sonar interpretats per la banda gironina Le Croupier, amb la col·laboració de l’actriu i cantant Aina Sánchez i dues artistes convidades, Mont Plans i Merche Mar. L’espectacle en viu, a més, s’anirà intercalant amb el documental d’Albert Blanch dedicat a l’artista. “És un viatge pel repertori que ella i les seves coetànies van protagonitzar al Paral·lel -explica l’intèrpret del grup, Carles Cors-. És el retrat d’una època, un patrimoni vital del país que no es recorda amb el pes que hauria de tenir”.
Sonaran una selecció cuplets, foxtrots, xarlestons i tangos amb els quals pretenen fer renéixer el Paral·lel dels anys 30, quan aquest carrer era el Broadway barceloní. A molts dels temes que apareixen a les cançonsno cal treure’ls gaire pols: van des del catalanisme i la política fins a la corrupció, la sexualitat o les drogues. Els primers anys del segle XX l’avinguda era una autèntica olla a pressió. Les cançons de Sugrañas, Clarà, Misterio o Viladomat constitueixen la banda sonora d’una època i un lloc. Velles postals del passat de Barcelona tornen passades pel sedàs dels nous temps, però amb fidelitat als seus orígens i context.
L’espectacle es va estrenar en un cabaret portàtil a la Fira Mediterrània de Manresa. Avui passarà pel Temporada Alta, i del 14 al 30 de novembre s’instal·larà al teatre El Molino. “L’espectacle té molta brillantor però no és gens ranci”, ha insistit Mont Plans.
