Com enxampar un ordinador: insultant-lo de manera elegant i fent-li preguntes absurdes
Cinc minuts per saber si parles amb una màquina quan en cinc segons podries saber si ets davant d’un robot o una persona poden semblar molt, però en realitat són clarament insuficients. Hi ha múltiples trampes, subterfugis i recursos enginyosos per fer creure a una altra persona que l’estàs escoltant quan en realitat ets ben lluny. El primer conversador artificial va ser l’Eliza, creat el 1966, i que era expert a respondre a una pregunta amb una altra, de manera que feia que l’humà pensés que era davant algú perspicaç, quan en realitat era una màquina que no entenia res de la conversa. Eugene Goostman, la màquina que ens ocupa avui, només ha convençut un terç dels jutges i dins del curt període de cinc minuts. Res concloent.
En cinc minuts no pots saber qui tens al davant, encara que siguin suficients per fer-lo quedar en evidència... si es fan les preguntes correctes. Però la major part de les vegades els jutges són persones que es comporten educadament i que se centren més en paranys lògics o de sentit comú que no pas en els de les emocions.
En un dels altres tests de Turing que se celebren, el premi Loebner, un jutge va aconseguir l’any 2010 desemmascarar tots els robots i alhora fer que els seus programadors es queixessin a l’organització; el motiu va ser que insultava els robots sense utilitzar termes obscens, al mateix temps que introduïa falques absurdes camuflades enmig de converses serioses. Cap màquina va reaccionar, perquè no podien entendre els significats profunds, ni tampoc simular ni identificar coherentment un suposat estat emocional, que és el que en realitat ens marca com a humans. El jutge era l’autor d’aquest text. Com més tècnica sigui una conversa, més fàcil és simular-la, fet que recentment ha provocat que científics de moral dubtosa hagin publicat fraudulentament una allau d’articles científics generats automàticament. En cinc minuts en un ascensor les converses són previsibles, com robots educadament socials. Amb més temps i més agosarament, la superació del test quedaria encara lluny de les màquines.
__ Jordi Vallverdú és filòsof i expert en computació, i investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona.
