El cabal de l’Ebre, en mans d’Europa

BarcelonaLa Generalitat denunciarà a la Comissió Europea el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre aprovat la setmana passada pel govern espanyol. I Brussel·les ja ha dit que “estudiarà des de tots els angles” aquest pla. El Govern considera que el cabal mínim fixat per aquest pla per al delta de l’Ebre -3.220 hectòmetres cúbics anuals, menys de la meitat del que reclamava la Generalitat- vulnera la normativa comunitària del marc de l’aigua i perjudica la lluita contra la salinització, entre altres motius ecològics i ambientals. La Generalitat basa el seu recurs en un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que ha detectat “inconsistències” en el decret del pla. La Comissió Europea encara no ha rebut el pla hidrològic de l’Estat, però assegura que quan ho faci en farà un informe complet i escoltarà totes les parts, cosa que implicarà que podria trigar “setmanes o fins i tot mesos”, segons va explicar l’agència ACN.

“Estem convençuts que és un pla que neix mort, perquè el 2015 ja s’haurà de canviar”, recordava ahir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, després del consell de govern que va aprovar presentar la denúncia. El Pla Hidrològic de l’Ebre que el consell de ministres va aprovar divendres passat és el que hauria d’estar en vigor des del 2010, i per això Brussel·les exigeix a Espanya des de fa anys que presenti tots els seus plans de conca (a revisar cada cinc anys), com requereix la llei comunitària. El maig passat la Comissió Europea va tornar a fer un toc d’atenció al govern espanyol, advertint-lo del retard excessiu en la presentació dels plans hidrològics. I, a l’octubre, el Tribunal Europeu de Justícia va donar la raó a Brussel·les i va expedientar l’Estat per haver incomplert la directiva de l’aigua per lentitud. Això significa que fins ara el pla de conca en vigor era el del 2005, que ja fixava uns cabals molts similars als del pla recentment aprovat, i que tan criticats han sigut per la comunitat científica.

Recelosos amb l’oferta de diàleg

Santi Vila no s’acaba de creure l’oferta de diàleg que va llançar dilluns el ministre d’Agricultura i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete. El conseller li va retreure que hagi obviat el parer de la Generalitat en l’aprovació del decret, sense que les dues administracions hagin mantingut “cap contacte” d’ençà que el document es va sotmetre al Consell Nacional de l’Aigua, el mes de juliol passat, fins que l’ha aprovat definitivament el consell de ministres. De fet, Vila va recordar que la fixació del cabal mínim requeria un “acord preceptiu” amb la Generalitat, en el marc de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, que no s’ha produït. De fet, Esquerra Republicana va reclamar ahir a la Generalitat que convoqui amb caràcter d’urgència una reunió extraordinària d’aquesta comissió per tractar les accions a emprendre davant l’aprovació del pla.

Comparació amb el PHN

Pel conseller Santi Vila, la comparació d’aquesta planificació de conca amb el Pla Hidrològic Nacional del govern Aznar -el transvasament de l’Ebre-és poc menys que un “anacronisme”, entre altres coses per l’empitjorament dels indicadors ambientals. “És un Delta més pressionat, la regressió més accentuada, la salinització queda acreditada. Ha passat més d’una dècada i els paràmetres han canviat”, va assegurar.

Santi Vila considera que la posició de la Generalitat amb el Pla Hidrològic de l’Ebre no entra en contradicció amb el suport del Govern a les ampliacions de regadiu de Lleida -canal Segarra-Garrigues-, que considera “legítimes” i a la mateixa altura que les necessitats d’aplicar cabals ambientals “sostenibles” per evitar problemes al Delta. “El problema el tenim amb cabals d’aigua d’altres comunitats autònomes, que s’han fet per motius més polítics que tècnics”, va assegurar Vila.