Duran i Lleida al Palace

Ara resultarà que el problema serà una suite en un hotel. Em penso que discrepo gairebé en tot de Josep Antoni Duran i Lleida, però no se m’acudiria ficar-me amb ell perquè s’allotja en una habitació o en una suite de l’Hotel Palace de Madrid. Entre altres motius, per mandra: si ho fes, hauria d’investigar a fons on s’allotgen els dirigents de tota la resta de partits polítics, i tret d’escasses excepcions em penso que en trobaríem ben pocs que -com diu Duran- ho fessin a la Fonda Carme. Els polítics tenen una representativitat, i es vesteixen com es vesteixen, viatgen com viatgen i s’allotgen on s’allotgen. Si a algú li sembla que la medicina a la crisi seria que els polítics anessin en xandall i muntats damunt d’un skate, vol dir que confon la xocolata del lloro amb els temes substancials.

Servidor, quan vaig a Madrid, no dormo a l’Hotel Palace. Si puc evitar-ho, que no és sempre, intento no anar a la Fonda Carme. Però em temo que hem arribat a confondre molt sovint l’anècdota amb la categoria. Diguin-me el que vulguin, però sóc dels que pensen que un polític ha d’anar abillat amb vestit i corbata, de la mateixa manera que un metge ha de dur una bata blanca i un mecànic n’ha de portar una de blava. Crec que un polític s’ha de desplaçar en cotxes oficials, i no en les xarxes d’autobusos ni de metro. I, per descomptat, penso que han de dormir en una habitació digna, vagin allà on vagin. Per això els hotels tenen la deferència d’aplicar preus especialment rebaixats als partits polítics, perquè les estades dels seus dirigents no resultin excessivament costoses. Sovint no ho sembla, però el sistema té tendència a autocorregir-se per no resultar abusiu per a si mateix. Una altra cosa és el polític corrupte, que afaita tot el que troba perquè no té cap altra idea que acumular el que pugui a costa dels seus conciutadans.

Ara bé, que Duran dormi en una suite del Palace de Madrid no tan sols no em molesta, sinó que m’és absolutament igual. Em preocupa molt més el seu ideari i el seu posicionament respecte d’alguns debats que considero fonamentals, com la llei de l’avortament, la reforma del Codi Penal o el procés català. Si el senyor Duran dorm en una habitació amb llar de foc i esmorza ous poché, coses que jo no faig ni penso fer, no tan sols no em molesta sinó que m’és completament indiferent. El poder té les seves litúrgies, i cadascú les interpreta com li sembla més adequat. Posats a criticar, em sembla pitjor un dirigent que es mogui en bus i que mentrestant s’embutxaqui centenars de milers d’euros pel concepte d’assessorar governs llatinoamericans dubtosament democràtics. Però vaja, dec ser una mica raret. El que es porta és enfadar-se amb cada personatge que viatgi a bord d’un cotxe oficial i es pengi una corbata al coll, com si la regeneració del sistema depengués d’aquests detalls. Per imaginar un país que funcioni millor, no necessito de cap manera pensar en Duran i Lleida dormint a la Fonda Carme. Que dormi allà on vulgui o pugui, per favor.