DUI...

La DUI és la declaració unilateral d'independència, que no s'ha de confondre amb el DIU, que és el dispositiu intrauterí. Esclar que, ara, les sigles DUI poden confondre el personal, perquè també podrien ser la declaració unilateral de la infanta. Efectivament, aquest 2014 tenim dues declaracions possibles i, si jo tingués l'esperit de Sheldon Adelson, ja hauria muntat una casa d'apostes online per saber quina es produirà primer: si la declaració d'independència o la declaració de la infanta. Sé que el pare de la Constitució, Miquel Roca, donarà suport logístic i legal almenys a una de les dues. La que li sembli més legítima i defensable, suposo.

Mentrestant, el rei dels espanyols s'ha entrebancat de nou. La bona notícia és que, almenys, aquest cop no ha estat de manera literal sinó metafòrica. S'ha entrebancat mentre llegia unes frases senzilles durant els actes de la Pasqua Militar (sigui el que sigui i signifiqui el que signifiqui la Pasqua Militar). El rei és un vell xaruc. I això no té massa importància, com sabem, perquè fer de rei no és gaire cosa més que pronunciar el discurs de Cap d'Any, confiar en la feina dels llepons i quadrar-se, mentrestant, davant de l'exèrcit. Però el problema de la monarquia espanyola (que és un problema superior al que suposa la monarquia en si) són els tics absolutistes dels nombrosos acòlits. Com suggereix el meu company de pàgina, que a la revista Hola treguin la cara del rei tractada amb Photoshop com si fos la de la Obregón és preocupant i sospitós. El rei és l'únic que pot decidir si continua o no continua fent de rei; per tant, hem de retocar-li la cara i inventar-li les excuses fins que es mori. Que Mariángel Alcázar a La Vanguardia digui que el Borbó va trabucar-se llegint perquè al faristol "no hi havia prou llum" és per riure i plorar a la vegada. Vejam si resultarà que a la casa reial també pateixen pobresa energètica.