La capa d’ozó comença a guarir les seves ferides

La capa d’ozó s’està recuperant. Els científics acaben d’observar els primers indicis que el forat que s’havia anat obrint com a conseqüència de les emissions de gasos contaminants ha disminuït. En concret s’han recuperat 4 milions de quilòmetres quadrats de superfície respecte a l’any 2000. Les dades provenen d’un estudi de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, segons les sigles en anglès), als Estats Units, i d’altres països, que s’acaba de publicar a Science.

Els autors atribueixen la recuperació de l’ozó a la disminució de les emissions de clor atmosfèric procedent dels clorofluorocarbonis (CFC), compostos químics que s’utilitzaven en alguns processos de neteja en sec, en vells refrigeradors i aerosols, com la laca per als cabells. El 1987 pràcticament tots els països del món van signar el Protocol de Mont-real, un acord que va permetre prohibir l’ús dels CFC amb l’objectiu clar de reparar el forat d’ozó. “Ara podem estar segurs que les coses que hem fet han posat el planeta en un camí de sanació”, diu en un comunicat d’Europa Press l’autora principal de l’estudi, Susan Solomon, professora de química atmosfèrica i ciència del clima al MIT.

El forat d’ozó es va detectar per primera vegada durant la dècada dels 50. A mitjans dels anys 80 científics del British Antarctic Survey es van adonar que l’ozó total estava disminuint. A partir de llavors els científics de tot el món han seguit l’esgotament mesurant l’ozó a l’Antàrtida.

L’ozó és sensible no només al clor, sinó també a la temperatura i la llum solar. El clor corroeix la capa d’ozó, però només si està present la llum i si l’atmosfera és prou freda com per crear núvols estratosfèrics polars en què pot produir-se la química del clor, una relació que Solomon va caracteritzar el 1986. L’esgotament de l’ozó s’inicia cada any a finals d’agost, a mesura que l’Antàrtida emergeix del seu fosc hivern, i el forat està completament format a principis d’octubre. Els investigadors, que han vist que el millor moment per prendre mesures és al setembre, han anat seguint l’obertura anual des de l’any 2000 fins al 2015. Van recollir dades amb globus sonda i satèl·lits. També van mesurar el diòxid de sofre emès pels volcans, que també pot impulsar l’esgotament de la capa d’ozó. I van seguir els canvis meteorològics, com la temperatura i el vent, que poden desplaçar el forat d’ozó d’un costat a un altre.

El 2015 van poder recollir dades sobre la influència de l’erupció del volcà xilè Calbuco.