Divers i plural

Darios preguntava a alguns grecs per quant voldrien acceptar el costum de les Índies de menjar els pares traspassats (perquè quina millor sepultura podien donar-los que dins d’ells mateixos?); hi respongueren que no ho farien per res del món. Però, quan es tractà de persuadir els indis de deixar el seu costum i acceptar el de Grècia, que consistia a cremar els cossos dels seus pares, encara mostraven més horror.

Els salvatges no m'ofenen tant si rosteixen i es mengen els cossos dels traspassats com si persegueixen els vius i els turmenten.

Cap proposició em sorprèn, cap creença em fereix per bé que siga contrària a la meua. No hi ha idea tan frívola i tan extravagant que no em semble ben convenient per a la producció de l’esperit humà.

I no hi hagué mai dues opinions semblants, com tampoc dos pèls o dos grans. La seua qualitat més universal és la diversitat.

La major part dels esperits tenen necessitat de matèria estrangera per desentumir-se i exercir-se; el meu en té necessitat més prompte per calmar-se i reposar.

Mai dos homes jutjaren semblantment la mateixa cosa, i és impossible observar dues opinions exactament iguals, no solament en diversos homes, sinó en el mateix home diverses hores.

No perquè Sòcrates ho ha dit, sinó perquè realment és sel meu temperament, i potser no sense algun excés, considere tots els homes els meus compatriotes, i abrace un polonès com un francès, subordinant aquest lligam nacional a l’universal i comú. No estic gaire ferit per la dolçor del país natal. [...] La natura ens ha posat al món lliures i sense traves; nosaltres ens empresonem en alguns indrets.

No és a través de la raó o del nostre enteniment que hem rebut la nostra religió, sinó per autoritat d’ordre estrany. La feblesa del nostre coneixement ens hi ajuda més que la força, i la nostra ceguesa més que la clarividència.

Selecció de les cites del ‘Diccionari Montaigne’ (Pòrtic, 2009) feta pel periodista Ignasi Aragay a partir de la traducció dels ‘Assaigs’ de Michel Montaigne (1533-1592) realitzada per Vicent Alonso (Proa, 2006-2008).