Denuncien un grup de recerca de la UB acusant-lo d'actuar com una secta
El CREA es defensa en una roda de premsa dient que és víctima "d'atacs i difamacions constants i sistemàtics"s des de fa 12 anys
BarcelonaLa Fiscalia té damunt la taula, des de fa una setmana, un document de la Universitat de Barcelona (UB) amb el testimoni de tres membres de la comunitat universitària que denuncien un grup de recerca per actuar com una secta. El grup s'anomena CREA (Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats), i no és la primera vegada que el denuncien. El 2004 la UB ja havia lliurat a la Fiscalia un informe amb testimonis d'estudiants i investigadors contra aquest grup de recerca. La directora del CREA, Marta Soler, avui ha fet una roda de premsa per denunciar que són víctimes d'una campanya "d'atacs i difamacions constants i sistemàtics" des de fa 12 anys. Manté que els ataquen perquè s'han atrevit a perseguir l'assetjament sexual a les universitats.
La universitat va començar a investigar el cas l’octubre del 2004, posant en marxa “una informació reservada” que va dirigir el catedràtic de dret Enoch Albertí. Es van entrevistar amb diversos testimonis i van traslladar el cas a la Fiscalia el maig de l’any següent, tal com han tornat a fer ara, perquè es va considerar que hi havia fets que podien ser un delicte. El maig del 2006 la Fiscalia va arxivar la denúncia, però va reclamar a la UB que requerís al CREA que canviés la manera de fer. Per la dificultat de demostrar els fets, és complicat que una denúncia per manipulació o coerció mental prosperi. Aquella denúncia es va arxivar, però la Fiscalia ha de valorar ara la que va rebre fa una setmana per decidir si l'admet o no, segons han confirmat fonts de la UB.
Aquest diari ha pogut parlar amb quatre exmembres del CREA, tres dels quals van col·laborar per fer l'informe del 2004 i van parlar amb els responsables de la UB. Tots volen mantenir-se anònims, per por de represàlies per part d'un grup de recerca nombrós amb recursos i prestigi al món universitari. Un es va decidir a deixar el grup quan feia un any que hi era i encara estudiava, després que un professor que no era del grup els posés un documental sobre una secta nord-americana. "Allò em va fer saltar l'alarma", explica. Tot i que ja hi havia coses que li havien cridat l'atenció, com el control total del seu temps i de les relacions personals.
A més de les hores que calia fer com a becari de recerca, s'havien de vincular a un projecte, explica, participar en tertúlies dialògiques sobre lectures sociològiques, fer voluntariat, anar a trobades de cap de setmana, formar part de grups d'homes o de dones per "transformar-se", etc. "Eren unes jornades de treball extenuants, et desgastaven físicament i psicològicament", diu. Assegura que des del grup fins i tot es controlava amb qui tenien relacions sentimentals. "Diuen que hi ha persones 'A', que volen transformar el món i són maques; persones 'B', que estan en transició per ser-ho, i persones 'C', els altres", explica. Amb qui cal relacionar-se és amb les primeres, perquè ja s'han transformat. Els membres del CREA volen canviar la societat, diu, i per aconseguir-ho primer s'han de canviar ells mateixos, assegura.
El control de les relacions personals, tant sentimentals com d'amistat, el denuncien tots quatre exmembres. "Et van segrestant cada vegada més el temps, fins i tot l'oci és amb ells", explica una dona que hi va estar prop d'un any i assegura que ni tan sols li permetien "menjar un entrepà sola", perquè s'havia de fer amb el grup. També manté que un dels dirigents del grup va intentar seduir-la, tot i que just feia segon de carrera, amb tota mena d'estratègies. Es va sentir "completament intimidada". Una altra exmembre, que hi va estar tres anys, recorda que per formar-ne part va haver d'entrar al grup de dones, on es "despullaven" psicològicament per "transformar-se". "Em van dir que no triava bé els nois", recorda, i diu que també va patir pressions per part del mateix dirigent per anar-se-n'hi al llit. Al final, va cedir.
Tots els exmembres mantenen que, a poc a poc, van anar tallant el contacte amb el seu entorn. "Et fan creure que ets membre d'una elit científica", explica un altre exmembre que es va passar sis anys al CREA i que va arribar a viure en un dels pisos compartits del grup de recerca, on diu que es controla encara més la vida dels membres. A les dues exmembres les van captar oferint-los beques de col·laboració i recerca quan tot just eren estudiants primerenques. El grup té prou projectes de recerca per avalar estudiants que volen fer el doctorat i carrera universitària. Això té un preu, però, asseguren: obrir-se del tot, acceptar la seva manera de veure el món i les relacions sentimentals "obertes" però sempre amb gent que el grup consideri adequada.
Arran de l'arxiu de la denúncia del 2004 i la petició que va fer la Fiscalia el 2006, el llavors rector de la UB, Màrius Rubiralta, va enviar una carta a qui dirigia el CREA en aquell moment, Ramón Flecha. Segons fonts de la universitat, en aquella carta els exigien "claríssimament" que cessessin "les seves actituds" i prenguessin mesures per "canviar comportaments". Si no ho feien, avisaven, la universitat tornaria a dur el cas a la Fiscalia. La UB no havia rebut cap més queixa, fins al 18 de maig passat, que en va rebre una. En dues setmanes se n'hi van afegir dues més –totes acusant el grup de coerció i manipulació mental–, i el rectorat va reaccionar com havia avisat: duent-les a la Fiscalia. Els Mossos d'Esquadra no han investigat ni la denúncia del 2004 ni –com a mínim, per ara– l'actual, segons han confirmat a aquest diari fonts policials, perquè no les van presentar a la comissaria i ni la Fiscalia ni cap jutjat els ho ha requerit. Tot i això, estan al cas de les acusacions contra el grup, en segueixen l'evolució i han rebut consultes de ciutadans que es preguntaven què hi ha darrere del CREA.
La vicepresidenta de l'entitat de prevenció contra la manipulació sectària RedUNE, Margarita Barranco, ha explicat a aquest diari que han tractat quatre casos d'exmembres del CREA que, després de sortir-ne, no aconseguien refer la seva vida. "Els havien anat aïllant del seu entorn fins que hi havien perdut el contacte", ha dit, "controlant-los les relacions personals, les activitats o fins i tot quina informació era vàlida i quina no". Aquest migdia TV3 també s'ha fet ressò del testimoni de quatre exmembres del CREA, que mantenen que els van pressionar psicològicament. TV3 ha assegurat que ha contactat amb una desena d'afectats de cinc universitats espanyoles. El CREA sabia que es difondria la notícia i, per defensar-se, unes hores abans ha fet una roda de premsa preventiva.
"Ens pressionen sense escrúpols, però no han aconseguit aturar-nos i no ens aturaran", ha assegurat la directora, Marta Soler, per defensar el CREA en una roda de premsa hores abans que TV3 parlés del cas. Ha declarat que la recerca que van fer el 2004 amb dues enquestes per diagnosticar l'assetjament sexual a les universitats, més la denúncia contra el catedràtic de la UB Jesús de Miguel el 2011 –que no va prosperar perquè els fets havien prescrit– els van posar molta gent en contra. Soler i una altra membre del CREA, Mar Joanpere, han explicat que el 2011 van denunciar el cas del catedràtic a la universitat però que la UB no el va dur a la Fiscalia fins al 2013, quan ja havia prescrit. Si la universitat hagués actuat amb celeritat el cas no hauria prescrit, segons Joanpere, que també ha dit que la direcció els va demanar "silenci". Fonts de la UB ho han desmentit a aquest diari: asseguren que van actuar tan ràpid com van poder i que la denúncia els va arribar a finals del 2011 i la van dur a la Fiscalia el gener del 2012, però que els fets denunciats eren del 2007 i el 2008, i que el 2011 ja havien prescrit.
Segons la directora del CREA, arran d'aquestes denúncies es va crear un lobi que va començar "una campanya de difamacions" en contra d'ells. Fins i tot ha donat a entendre que els atacs van causar la mort per càncer d'un dels membres del grup: "Un professor, després de rebre pressions per haver-se posicionat contra la violència de gènere, va patir una metàstasi i ens va deixar", ha dit Soler. Des del CREA asseguren que aquesta campanya s'ha "intensificat" ara perquè De Miguel, després d'una baixa, s'ha de reincorporar al centre i perquè continuen denunciant l'assetjament sexual a la universitat. De fet, mantenen que és gràcies a ells que la llei exigeix unitats d'igualtat a les universitats estatals. Des de la UB, però, diuen que no els ha arribat cap altre cas d'assetjament sexual des del 2011.
A banda de les denúncies que es remunten al 2004, el febrer de l'any passat es va posar en marxa un compte de Twitter que denuncia que el grup és una secta. Això, i altres publicacions en blogs i xarxes socials, va fer que fa dos anys el CREA contractés un despatx d'advocats. L'advocat Albert Ramentol ha admès a la roda de premsa d'aquest matí que els acusen de ser una secta "amb una campanya de desprestigi" i que ho van denunciar fa un any amb una querella que és en mans del jutjat d'instrucció número 12 de Barcelona. Els Mossos no han arribat a investigar aquesta denúncia, segons fonts policials, i tot i que és de fa un any la roda de premsa no s'ha fet fins avui, segons Soler, perquè ara s'ha intensificat la campanya en contra seu.
El mes passat es va fer una conferència a la UB amb el títol 'Lo crea o no lo crea: sectas en el ámbito educativo' (vegeu-ne els vídeos aquí). Hi van parlar el president i la vicepresidenta de RedUNE, Juantxo Domínguez i Margarita Barranco, respectivament, i el professor d'educació de la UB Àlex Caramé. Cap dels tres no va parlar directament del CREA, tot i la referència poc subtil del títol de l'acte. Van parlar en termes genèrics de com actuen les sectes. Al final, segons explica Broadly.com, una alumna va preguntar: "Si tots sabem de què parleu, per què no en diem el nom?". Ningú no va contestar, assegura el digital.
CREA: 72 investigadors en 14 universitats
El CREA, fundat el 1991 pel catedràtic de sociologia Ramón Flecha, es presenta com el primer centre interdisciplinari de la Universitat de Barcelona que, quan es va fundar, "trencava amb totes les cadenes feudals de les nostres universitats". Ara mateix està format per 72 investigadors de sociologia, educació, psicologia, economia, ciència política, dret, criminologia, comunicació, biologia, neurologia i història de sis universitats catalanes, tres d'espanyoles i cinc d'estrangeres, incloent-hi Cambridge. L'actual directora, Marta Soler, és professora de sociologia de la UB i es va doctorar a Harvard. El CREA ha dirigit cinc projectes finançats pel programa marc de la Comissió Europea, onze d'altres programes europeus i més de 40 de finançats pels governs estatal i autonòmics. Tot i el prestigi del CREA, també hi ha qui posa en dubte els seus mètodes a la comunitat científica. El catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid Mariano Fernández Enguita carrega a fons en contra seu a l'article 'De la información al conocimiento... pero en serio': "La fúria evangelitzadora del CREA només és compatible amb una visió superficial i esbiaixada dels resultats de la investigació", sentencia, després de criticar els seus mètodes de recerca.
