Del Kallipolis a Berlín: el gran repte de Paula Klamburg

Sant Cugat Del VallèsAra fa un any i mig, quan Andrea Fuentes va dimitir com a capitana de l’equip de natació sincronitzada, l’entrenadora va haver de buscar a corre-cuita una companya per a Ona Carbonell. La nedadora passava a ser la nova líder i necessitava algú que l’acompanyés als exercicis de duo. Esther Jaumà, que acabava de substituir Anna Tarrés -en un recanvi envoltat de polèmica per la manera com la Federació Espanyola va destituir-la- es va decantar finalment per Marga Crespí.

“No era el meu moment”, diu ara Paula Klamburg, la candidata que es va quedar amb la mel als llavis. Nascuda a Barcelona l’any 1989, es va formar al C.N. Kallipolis, el bressol de la sincronitzada a Catalunya. Descendent d’avis alemanys, pèl-roja i amb ganes de menjar-se el món, va anar escalant fins a ser de les més destacades de la seva generació. Ben aviat va passar a formar parella amb Ona Carbonell al club i, posteriorment, faria el salt a la selecció espanyola. El 2007 va començar a entrenar-se al CAR de Sant Cugat i el 2009 va participar en el Mundial de Roma, on va guanyar l’or en la modalitat de combo. Aquest estiu sí que serà la parella de l’Ona al duo, ja que l’equip ha hagut de buscar un recanvi urgentment per a Crespí, que va haver d’operar-se a l’octubre per una lesió al maluc.

“La noia perfecta no existeix, i si existís seria a Rússia”, comenta Klamburg. La barcelonina intenta calmar els nervis a la piscina en els últims entrenaments abans de l’Europeu de Berlín. Està atenta a qualsevol correcció i no s’encongeix encara que Jaumà hagi d’aturar l’exercici per comentar-li coses que no ha fet bé. L’emoció de competir ho compensa tot. “A l’equip et corregeixen quatre o cinc cops per entrenament. Però al duo només som dues. Es veuen tots els errors i t’han de corregir mil vegades!”, explica.

“La Paula és diferent de la Marga. És més elàstica, s’assembla més a mi -comenta Carbonell-. De moment ho porta bé, amb ganes. S’està entrenant de valent. Crec que se’n sortirà”. Precisament el fet que siguin massa semblants és el que va fer que Jaumà no hi confiés ara fa un any. “L’Ona és molt flexible però li falta força. En canvi, la Marga aportava aquest punt físic que li faltava”, argumenta l’entrenadora, que reconeix que, de totes les proves, el duo és la que han pogut treballar menys. “Vam esperar per si la Marga es recuperava, però el cos li demanava descans. En dos anys haurem canviat dos cops el duo, i això no és bo, perquè tornes a començar de zero”.

La Paula assegura que està preparada, i sap que té al davant l’oportunitat més important de la seva vida esportiva. “Ja no puc aspirar a més”, diu. Si les coses funcionen farà un pas clau per seguir en el duo al pròxim Mundial i als Jocs de Rio.