Els culs d''Águila Roja'

Á guila Roja , de TVE, té èxit perquè té una gran habilitat a marejar la perdiu argumental i entretenir l'audiència amb esquers pseudoeròtics suggerents. Que l'estrella protagonista sigui una mena de ninja budista medieval resulta desconcertant. Va de bòlit havent de mantenir la doble vida a cavall entre un pocapena i un justicier amb molta ploma. Entre traginar cubells d'aigua calenta i saltar de darrere les pedres per atonyinar-se amb els dolents, va estressat. Tant, que no té temps de resoldre les tensions sexuals que manté amb un parell de personatges femenins. Potser per això sempre fa cara de patir restrenyiment. Un altre recurs són els escots comprimits dins les cotilles, convenientment suadets i brillants. L'eròtica de la pitrera és transversal i afecta aristòcrates i serventes, totes amb cara de fàstic i ulls tristos. La mitjana d'exhibició de culs ha baixat aquesta temporada. Només un per capítol. La setmana passada un de femení ben blanquet. I aquest dilluns un de masculí i negre d'un portentós i lluent esclau que portava lligat un tresor a la carn d'olla. Un tapall era l'únic amagatall possible. Cada cul, però, apareix avellutat i convenientment il·luminat per la claror titubejant d'una espelma, una torxa o una llar de foc. Per cada capítol suportat ens obsequien amb un únic petó mig a les fosques i una escena de sang i fetge. El Satur és el camàlic de l'heroi, l'únic que coneix la seva doble vida. És ruc, l'utilitzen per complicar banalment la trama gràcies a la seva ignorància i es passa el capítol netejant la catana de l'amo. L'aparició de la recerca del Grial és un recurs enganyós que pretén disfressar d'elaborada una trama massa prima. Entreteniment tou i buit sense cap rigor. Un altre xiclet per als ulls útil per a una televisió pública que prefereix la filigrana ninja al compromís històric.