Com crear un bugui per anar al Dakar en nou mesos

BarcelonaLa història de Joan Sebastià Navarro és d’aquelles que demostren que, amb constància i treball, els somnis arriben a fer-se realitat. Fa cinc anys, aquest jove enginyer treballava en el món dels ral·lis després d’haver estudiat un màster a l’Oxford Brookes University gràcies a les beques que donava el pilot Fernando Alonso. Coneixia el Nani Roma, que llavors corria el Dakar amb el Mini de l’equip X-Raid, i un dia, després de pensar-s’ho molt, va decidir que li diria al pilot de Folgueroles que li feia molta il·lusió anar a fer un Dakar. “Li volia dir que el meu somni era fer un Dakar... anar a fer el que fos. Netejar el cotxe, fer entrepans... el que fos”, recorda Navarro. Però quan ja tenia decidit tirar-se a la piscina, una trucada el va fer canviar d’idea: “El Nani em va trucar i em va dir que a l’equip necessitaven enginyers i que si hi volia anar”. D’estar-se plantejant oferir-se a netejar el cotxe a despenjar el telèfon i rebre la proposta de ser l’enginyer d’Orlando Terranova (un dels companys de Roma a l’equip X-Raid) i l’ajudant de Nani Roma.

Aquella trucada li va canviar la vida, però la seva carrera ha seguit evolucionant. Així, des de fa dos anys, just quan Nani Roma va decidir deixar Mini i fitxar per Toyota (ara hi ha tornat), a Navarro el van fer cap d’enginyers. I ara, amb 32 anys, ha estat el project leader de l’aposta de Mini per competir al Dakar amb un bugui. “L’any passat no vam fer vacances, vam treballar fins al 22 de desembre per acabar l’últim bugui. No va poder anar amb la resta de cotxes en vaixell i el vam haver d’enviar en avió”, recorda Navarro, que explica que tot va començar el 2016. A l’equip X-Raid van veure que amb el 4x4 no podrien guanyar el Dakar amb la normativa vigent. I van apostar per fer un bugui a contrarellotge. Un cotxe que aquest 2018 va debutar al ral·li que transcorre per l’Amèrica del Sud. “El desembre del 2016 vam fer la reunió inicial: vam decidir com seria i vam definir el calendari. Però, amb el Dakar, al gener tot es va aturar i no va ser fins al febrer que ens vam posar a treballar”, comenta.

A temps complet, a la fàbrica hi havia cinc enginyers, més ell, treballant en el projecte. “La part més complicada va ser filtrar tota la informació. Hi ha molts inputs i en algun moment vam haver d’aturar-nos, ja que si seguíem dissenyant, no podríem enllestir el cotxe”. En algun moment, les idees plasmades al paper han de passar al pla real. Deixar d’imaginar per passar a la realitat. El debut del bugui de l’equip X-Raid no va ser el somiat: un accident i un xoc entre dos companys van complicar la participació del nou cotxe en el Dakar. “Va ser una galleda d’aigua freda”, confessa Joan Sebastià Navarro. Tot i això, en aquell moment els caps dels enginyers de X-Raid ja bullien d’idees per al Dakar del 2019. “Podem fer-lo més ràpid. El més important és fer-lo fiable. La base és bona, quan no hem tingut problemes, hem anat ràpid”, apunta, i afegeix: “El primer any volíem un cotxe per acabar. Ara podem portar-lo al límit, hi ha molt marge de millora”.

La feina a l’equip X-Raid li ha permès a Joan Sebastià Navarro aprendre de tot. “Al principi em semblava tot molt gran, als equips petits tothom fa de tot i aquí és tot més específic”, indica. Després de gairebé cinc anys fora de casa, no descarta tornar algun dia, però sap que necessitaria una “bona oportunitat” a nivell laboral per fer les maletes. “Vaig estar treballant a HRT [l’equip de F1] cinc mesos. Allò era massa específic. Només sabia com funcionaven les suspensions del darrere, que era el que jo feia, no sabia res de la resta del cotxe. Ara estic treballant i aprenent molt”, diu. A l’espera de la nova normativa de l’organitzador del Dakar, a Frankfurt segueixen treballant, amb un català al capdavant, per aconseguir un bugui capaç d’agafar el relleu de l’exitós Peugeot.