'Coach' del son: enganyifa o solució?

BarcelonaHi ha poques coses més desmoralitzants que llevar-se al matí amb menys energia de la que tenies quan vas anar a dormir. L’amargor, la falta de paciència, el cansament… Moltes famílies passen més de dos anys despertant-se deu cops per nit, o més, amb el plor del seu nadó. Un fenomen que no és nou, que ha existit sempre, i que els últims anys s’ha posat sobre la taula. La sensació és que les mares i pares han trencat la barrera que deixava aquest patiment dins dels murs de les llars i han entonat un “això és insuportable” que ha derivat en una indústria de coaches del son, plans del son, acompanyament del son o regulació del son que ha explotat en els últims cinc anys. Però, qui són aquests especialistes del son? Què fan exactament? I sobretot… per què els pediatres, en general, els critiquen tant?

"La meva veïna i jo vam començar el mateix procés amb una coach del son. A ella li va funcionar... i a nosaltres no". Parla la Susana, de Montgat, mare de la Queralt. Quan van contractar la coach del son es despertaven catorze cops cada nit, i vivien al límit, esgotats. Estaven completament desesperats i van decidir buscar ajuda professional per intentar que la petita dormís més i millor. El resultat no va ser l'esperat. "Ho veig com el mètode Estivill d'avui en dia".

La Laia Arumí, mare del Nil, va dormir molt poc durant el primer any, i quan va haver de tornar a la feina va veure clar que necessitaven ajuda per tenir un mínim de descans. En el seu cas, treure el pit a la nit va ser una solució que els va millorar el dia a dia, dins un pla de son d’un mes que tenia mirada global. Està contenta amb el resultat. “Ho he recomanat a tothom. Al final, quan no dorms, ho expliques i et fan preguntes encuriosits”. La Laia, que viu a Puigdàlber (Alt Penedès), recorda que la pediatra els deia que el son és “un procés maduratiu” i que el petit no tenia cap problema mèdic. “Ens va dir que el pit era el que generava aquesta situació. Però clar, la meva pediatra té tres fills i havia fet el mètode Estivill. No era el perfil”, assegura.

Aquest mètode va fer fortuna als anys 80 i 90, popularitzat pel doctor Estivill, i consisteix a acostumar la criatura a les absències dels adults durant la nit. Si els grans no atenen el plor del petit, s'acaba resignant a estar sol i deixa de protestar, automatitzant els cicles de son. Des dels corrents de criança respectuosa s'ha assenyalat aquest mètode com un "ensinistrament del son", apuntant que és l'esgotament del nadó el que fa que finalment caigui rendit, i no les seves pròpies eines de regulació del descans. 

"A nosaltres la coach ens va advertir que caldria sostenir el plor amb molta fermesa, i al final no és el que vols. Diuen que és el mètode Estivill en versió respectuosa, però la criatura no està feliç durant el procés", diu la Susana. 

La pionera

Ella i la seva família van fer el procés del son amb Olga Sesé, una coach que fa vuit anys que s'hi dedica. A la seva web ofereix diferents serveis per millorar les nits dels petits de casa: entre 250 i 450 euros depenent del grau d’atenció i la durada de l’acompanyament. El mètode consisteix en l'aplicació d'un mètode que envia online després que els interessats omplin un formulari. Són tractaments a distància en què hi ha, en el cas prèmium, seguiment telefònic. 

Sesé és una de les pioneres que va portar des del món anglosaxó la figura de la coach del son. S'hi va interessar perquè ella també va viure la trinxera de la nit amb la maternitat, i després de visitar la consulta, precisament, del doctor Estivill, va creure que calia trobar altres mètodes. Venia del món del màrqueting, i es va formar online amb especialistes dels Estats Units, Austràlia i el Canadà.

"Els nens no són robots, ni màquines. El procés no sempre funciona al 100% i jo no ofereixo cap mètode màgic. Mai se m'acudiria dir a algú que si em paga diners, la criatura dormirà i tot funcionarà com una seda", diu Olga Sesé. "Ara hi ha molta competència, però jo vaig ser la primera, i noto que de vegades la figura de la coach perd credibilitat perquè hi ha gent que ven una cosa que no és, o que no sap transmetre bé els mètodes", assegura. 

Preguntada sobre la necessitat d'aquesta figura, Sesé considera que hi ha una demanda molt alta que va explotar el 2015 i que ara encara va a l'alça. "És important acompanyar les famílies, ara totes les dones estan dins del mercat laboral, tothom cuida i treballa i hi ha molt cansament".

Una perspectiva que no tothom comparteix. "El problema amb el son el tenim els adults. Volem adaptar nadons acabats de néixer als nostres ritmes de vida, i al final les criatures necessiten costums i rutines, però han de ser els seus, no els nostres", apunta l'Andrea Climent Olivares, infermera pediàtrica i assessora de lactància. Des de la seva experiència, considera un acte egòlatra pensar que podem ensenyar a una criatura a dormir, "és com si volguéssim ensenyar-li a fer servir el fetge", ironitza.

Climent considera que els petits ja saben dormir, recorda que ja ho fan durant la gestació, i que fins als cinc anys és normal que una criatura es desperti cada poc temps a la nit per fer comprovacions de l'espai i assegurar-se que és a un lloc segur. A més a més, afegeix que les noves formes de criança i educació tendeixen a crear una patologia de qualsevol cosa. "A tot li volem posar nom, totes les petites anomalies semblen un problema, i hi ha molta gent que s'està lucrant gràcies a la patologització dels infants", assegura amb fermesa.

"No és un problema nou"

Josep Maria Casanovas és un pediatre acabat de jubilar. Ha estat 35 anys de servei al Centre d'Atenció Primària de Roquetes, a Barcelona, i també amb la seva pròpia consulta a la plaça Virrei Amat, al districte de Nou Barris. Riu amb ironia quan li preguntem per les coach del son, es mossega una mica la llengua. Deixa clar des del principi que això de coach li queda molt lluny. I remarca: "Que els petits dormin malament a les nits no és un problema nou, és un dels problemes més antics que hi ha relacionats amb els infants". 

Casanovas considera que el son el poden treballar els pares en el 90% dels casos. Per la resta, apostaria per ajuda professional, com un pediatre neurofisiòleg. "Aquestes figures que han sortit ara... No ho sé, potser hem anat una mica lluny en aquest sentit. Però tothom s'ha de guanyar la vida, i no criticaré ni posaré del revés a una gent que no sé exactament què fan i que pertanyen a un món que desconec", rebla.

Omplir un buit

La Cris Moe és coneguda amb el nom de Mareta Meva, el seu compte d’Instagram amb més de 27.000 seguidors. És assessora experta en deslletament, son dels nadons, criança i maternitat. La seva tesi és clara: el boom de tots aquests serveis es deu al fet que ara, per primer cop, les mares escolten les seves necessitats. “La dona sempre ha estat silenciada. Abans si el teu fill no dormia et deien que el deixessis plorar o que t’aguantessis. Això ha canviat. Per fi les mares no són invisibles”, afirma contundent. 

Ella no se sent còmoda amb l’etiqueta de coach del son, perquè considera que posa al mateix sac persones que treballen amb mètodes, perspectives i punts de partida molt diferents. “La figura de la coach del son no està regulada, i hi ha de tot, com a tot arreu. És una feina criticada i jutjada, però dins de la professió hi ha tendències molt diferents. Algunes coach són molt radicals i treballen amb criatures molt petites, o prometen resultats –Moe mai parla de despertars ni vol posar objectius numèrics–. Jo no treballo així”, aclareix. 

Sobre les crítiques dels pediatres, Moe vol deixar clares dues coses: la primera és que ella sempre fa signar un paper a les famílies que acrediti que el pediatre no ha diagnosticat cap patologia clínica que pugui afectar el son. I la segona, és que els metges i metgesses solen dir a les mares que es desperten deu o quinze cops cada nit que això “és normal i ja passarà”. I lamenta: “Clar, això està bé perquè és veritat, l’afirmació és certa, però alhora li estàs dient a la mare que es foti. No li dones eines, ni recursos, ni recomanacions… I la mare pensa que molt bé, que d’acord, que passarà, però que ella està esgotada i no pot més”.

I remata: “Els pediatres ens critiquen molt, però aquí hi havia un buit enorme. Les mares ara atenen les seves necessitats, per fi han deixat de ser invisibles. Aquest buit és el que estem omplint nosaltres”.