Una cita para el verano

BarcelonaEl tristament traspassat Philip Seymour Hoffman coneixia molt bé els punts forts del seu camaleònic arsenal de registres interpretatius. A Una cita para el verano, la seva única incursió en la direcció de cinema, va decidir explotar un perfil que dominava a plaer: el de l’home asocial, excèntric, lacònic i profundament vulnerable. Una genuïna fragilitat que, en aquest cas, també va saber traslladar a l’afinat trio d’actors que el van acompanyar en la seva particular exploració de les llums i ombres de l’univers sentimental. A partir d’un guió del dramaturg Robert Glaudini, que Hoffman ja havia interpretat a l’Off-Broadway, el film ens presenta dues accepcions diametralment oposades de l’amor: com una dolça taula de salvació i com una embarcació foradada, a punt de naufragar. Així, gestionant amb eficàcia un drama íntim amb tocs de refrescant ironia -i amb alguns innecessaris episodis lírics-, Una cita para el verano s’acaba trobant més a gust sobre aigües tranquil·les que enmig dels sobtats vendavals emocionals.