El catalanisme i el franquisme ‘es troben’ a la selectivitat
Els ‘cadenats de l’amor’ a anglès, i Plató i Nietzsche a filosofia
BarcelonaLes dictadures sempre fan acte de presència, d’una manera o altra, en la prova d’història de la selectivitat. I la d’ahir no va ser una excepció. El 2014 va ser la de Primo de Rivera, i la d’aquest any la de Franco. En aquesta ocasió els alumnes havien de triar entre detallar les dues èpoques del règim franquista o la crisi final d’aquesta època fins a “la mort del dictador”. En la mateixa opció, però, hi havia un fragment del memorial de greuges lliurat al rei Alfons XII el 10 de març del 1885 a Madrid en què s’havien de detallar els dos tipus de catalanisme de finals del segle XIX o els fets més importants del catalanisme durant la Restauració. L’opció B de la prova s’endinsava en la Guerra de Cuba -presentada en forma de vinyeta gràfica- i en la Batalla de l’Ebre. La majoria d’estudiants que van fer l’examen a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona sortien amb cara de satisfacció de l’aula i recorrien a una de les frases més repetides durant aquestes PAU: “Era menys difícil del que esperava”.
Els que van escollir filosofia en lloc d’història també es van trobar amb dos protagonistes recurrents a la prova: Plató i Nietzche. Del primer s’havia de comentar un fragment de La República, i del segon un de Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. Els alumnes havien d’identificar les principals idees de l’autor, descriure el significat d’algunes paraules importants per a la comprensió del text i comparar les idees de l’autor escollit amb d’altres de la filosofia occidental.
L’amor també va tenir el seu espai en les proves d’ahir. Un text en anglès adaptat de la BBC News plantejava la reflexió sobre si els cadenats de l’amor dels ponts són romàntics o, en canvi, una amenaça. De fet, resoldre aquesta qüestió era una de les propostes d’expressió escrita. La segona era posar-se al lloc de la protagonista de l’article i escriure una entrada al blog sobre com ha canviat els últims anys el seu punt de vista sobre aquest fenomen. En el temut listening, s’havia de respondre a preguntes sobre una entrevista a un jugador de tenis.
El premi de la Gina: Eivissa
Amb història, filosofia i llengua estrangera es va posar ahir punt final a les proves de les matèries comunes. La resta del dia es van fer part de les de modalitat. La Gina Aliaga, de 17 anys, que des de dimarts ha explicat a l’ARA com ha viscut la selectivitat, va acabar ahir els quatre exàmens que li quedaven: filosofia, anglès, història de l’art i matemàtiques aplicades. “En general m’han anat molt bé, excepte matemàtiques”, explica després de sis hores tancada en una aula. “No és que la prova fos difícil, sinó que m’he bloquejat”, admetia. Després de la llarga marató d’estudi que ha viscut en els últims dies, el seu primer objectiu ara és “recuperar” les hores de son que ha perdut entre llibres. La celebració la farà avui quan els seus companys de classe acabin les proves que els queden. “Anirem a sopar o a algun bar”, detallava. El regal final, però, l’hi faran la setmana vinent: “Anem una setmana a Eivissa!”
Les temudes matemàtiques
Avui els estudiants s’examinaran de la resta de matèries de modalitat: física, geografia, dibuix artístic, llatí, matemàtiques, biologia, cultura audiovisual, grec, literatura catalana i tecnologia industrial. Les matemàtiques científiques i tecnològiques han sigut precisament la prova conflictiva dels últims dos anys. Un error en l’enunciat d’una equació el 2013 va portar a repetir per primer cop des que es fan les PAU l’examen al mes de juliol. El van fer més de 3.300 estudiants. L’any passat hi va haver queixes per la seva dificultat, fins al punt que els alumnes van dur a terme una recollida de signatures a través de la xarxa Change.org perquè es repetís. En aquesta ocasió, però, no es va repetir.
Les notes se sabran a partir del 26 de juny per internet. L’any passat van superar les PAU el 95,5% dels estudiants. Només 1.181 dels gairebé 25.000 presentats al juny van haver de repetir-les al setembre. La nota mitjana va ser de 6,74, una mica més alta que la del 2013, en què va ser de 6,34. Per primer cop, a més, hi va haver un estudiant que va treure una mitjana de 10. És Carles Domingo, que havia estudiat a l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú.
