Un càsting és una lliçó de vida

Sant Fruitós de BagesSeixanta-tres nens criden “Masterchef” com si els hi anés la vida quan les càmeres els enfoquen. Abans han estat detallant als examinadors els plats que han preparat. Xisclen nerviosos quan el jurat torna de deliberar amb els noms dels seleccionats per a la glòria de la fase següent. Seixanta-tres nens d’entre 8 i 12 anys van participar dijous a Sant Fruitós de Bages al càsting d’un concurs televisiu de cuina. Les instruccions per part dels organitzadors eren: “Passeu-vos-ho bé, com si fóssiu en una festa”. Però amb la competitivitat a flor de pell.

La sala del càsting de la segona edició del programa MasterChef Junior està separada de l’espai on s’esperen els pares. Alguns tenen la temptació de tafanejar com evolucionen els seus fills però de seguida són apartats per membres de l’organització. Alguns pares truquen als avis per avisar-los que sortiran al telediari del migdia; d’altres s’amorren als finestrals de l’exterior per observar els nens.

Hi han arribat a les 9 del matí. Les proves comencen a les 10 i acaben a les 14. El temple dels somnis televisius és la Fundació Alícia, aquest espai creat per Ferran Adrià, a tocar del Món Sant Benet, per difondre coneixements culinaris. És un edifici anodí, amb uns quants cartells pedagògics i alguns estris. Cada família hi ha arribat amb carmanyoles i neveres portàtils. Hi porten el menjar que els nens han cuinat a casa. La prova consisteix a presentar el plat i després descriure com l’han creat.

Abans d’arribar en aquesta fase, 500 nens de Catalunya, les Balears i l’Aragó s’havien postulat per concursar-hi, enviant vídeos i responent qüestionaris a distància. D’aquests, només 63 van poder arribar a Món Sant Benet. I d’aquests, 16 van passar a la prova següent. La selecció es repetirà en quatre ciutats més. A tot Espanya, tres mil nens s’hi han presentat per convertir-se en un dels 16 concursants que finalment sortiran al programa de TVE.

“Participar-hi va ser decisió seva. Ens va semblar bé perquè és una experiència. Volem que s’ho passi bé, sense pressió. No és com els programes de ballar o cantar, no hi ha cap possibilitat de guanyar diners, de fer una gira. Si hi hagués risc que es pogués convertir en una nina trencada, no la portaríem aquí”, expliquen Míriam Murciano i el seu marit, el Víctor. La seva filla, de 8 anys, hi participa amb un plat de patates panadera. Dues mares més, l’Elisabet i la Laia, també confirmen que participar a MasterChef Junior va ser una petició de les seves filles. Admeten que estan nervioses i passen l’estona passejant juntes. Fins avui no es coneixien i totes dues coincideixen que, si les seves filles són eliminades, l’any que ve ho tornaran a intentar.

Tot per ser a la final

David Marsal va treballar vint anys a El Bulli. És un dels cuiners de MasterChef. És afable i motiva tots els nens. Ell i el seu equip circulen per les fileres fent les mateixes preguntes: com han preparat el plat, qui els ha ensenyat a fer-lo, si l’avi o la mare, per què és especial per a ells...

A diferència de la majoria de nens de la seva edat, que serien feliços amb unes patates fregides i una hamburguesa, els candidats han cuinat guisats sofisticats, peix al forn o plats orientals. Els nens passen l’estona tastant els plats dels altres i jugant. Hi ha algun grup de saberuts que fan tastos i jutgen els resultats de l’experiment. El moment de la selecció el visc al costat del Lluc, un dels que passaran a la ronda següent. Ha cuinat un bacallà al forn amb ous i panses que és deliciós. Quan l’entrevisten per captar com reacciona davant del seu triomf, assegura: “Ho donaria tot per ser a la final. Ho faré tot per ser-hi”. Al seu costat, la seva mare plora i ho grava amb el mòbil per als familiars que no hi han pogut ser.

Abans d’entregar les culleres de guanyadors, l’equip de MasterChef havia demanat als infants que aplaudissin davant les càmeres i que felicitessin els guanyadors. Quan Marsal lliura la cullera de guanyador al Lluc, aquest reacciona abraçant-se amb el seu company, el Toni, de Mallorca. El Toni no sap què fer, està massa trist. Havia cuinat sushi. S’aguanta les llàgrimes i no és fins que la mare l’abraça que arrenca a plorar. Darrere d’ells, una nena plora desconsolada, gemegant, dient que estava convençuda que guanyaria. A casa l’havien vestida com una cuinera professional, amb un uniforme brodat amb el seu nom.

Esther González, la cap del càsting, explica que abans de l’examen havia insistit als pares i als nens que el més important és participar. “I que si participes, has d’aprendre que pots guanyar o pots perdre. És una lliçó de vida”, afegeix. Li pregunto si hi ha el perill d’elegir participants que no sàpiguen controlar el seu ego quan se senten especials: “Això pot passar. Però la televisió té una cosa, siguin nens o adults, i és que posa tothom al seu lloc. I tot el que puja també pot acabar baixant”.