El cas Método 3 i Laporta, el primer precedent
BarcelonaNo és el primer cop que un cas d’espionatge s’escola a les oficines del Barça o afecta un expresident. Joan Laporta, juntament amb el director general del club entre el 2008 i el 2010, Joan Oliver, i l’aleshores responsable de seguretat, Xavier Martorell, es van veure involucrats en una investigació en què se’ls acusava d’haver contractat l’agència de detectius Método 3 per a diversos seguiments d’interès polític i personal (i fins i tot esportius). Entre les persones espiades hi havia Sandro Rosell, que preparava el salt a la presidència del club, a més dels vicepresidents del Barça Joan Franquesa, Jaume Ferrer, Rafael Yuste i Joan Boix.
La causa va ser arxivada el 25 de març, però els recursos presentats pel Barça i el soci Oriol Giralt com a acusació particular van forçar-ne la reobertura a finals d’abril. Al juny, el Barça, a través de la seva tresorera i advocada Maria Pascual Guiteras, va confirmar davant del jutge que els serveis havien sigut pagats "amb fons del club". Afirmava que les factures presentades per Giralt en un llapis de memòria coincidien amb les de l’entitat, tot i que estaven categoritzades sota un concepte més "genèric o imprecís".
L’últim gir del cas va arribar al desembre, quan l’extreballador de Método 3 Julián Ángel Peribáñez, que va ser a l’empresa entre el 2006 i el 2012, va apuntar directament que va ser Laporta qui va encarregar els informes. Peribáñez, a més, acusava el Barça d’alterar l’import d’unes factures que sempre eren “desmesurades”. Joan Laporta va defensar-se de l’acusació assegurant que “mai com a president va tenir cap participació ni intervenció” en el tema i ho centrava tot en una campanya de desprestigi cap a ell.
