Carta blanca per a John Oliver

BarcelonaVa ser una de les sorpreses positives de la televisió americana de l’any passat i aquest diumenge torna amb les piles carregades. John Oliver és l’últim fitxatge de la selecció de comentaristes mordaços de les notícies als Estats Units. Juga en el mateix equip que Jon Stewart, Stephen Colbert i Bill Maher, però se’l distingeix perfectament pel seu accent britànic. Nascut a Birmingham i nacionalitzat nord-americà, presenta des de la temporada passada Last week tonight, un xou que va ser escollit com el millor programa de l’any per The Huffington Post. A Espanya, se l’ha pogut veure a Canal+, que va oferir primer una selecció dels millors episodis i actualment emet la primera temporada completa.

Oliver no juga la carta de la innovació. El seu format és tradicional amb ganes: mitja hora centrada en ell i els seus comentaris d’actualitat. Només uns breus segments que funcionen com a minigags trenquen la seva incessant xerrameca. Però quina xerrameca: Oliver fa pirotècnia verbal i sovint se’n fum dels manierismes típics dels anglesos (la qual cosa encara el fa més encantadorament so British ). I el guió és de ferro. No en va, John Oliver va rebre tres premis Emmy com a guionista, quan treballava a les ordres de Jon Stewart, els anys 2009, 2011 i 2012.

El còmic té carta blanca de la cadena. Una de les coses que més sorprèn a l’espectador europeu és la capacitat d’agafar marques comercials i rebregar-les quan es desvien del bon camí. La HBO l’hi permet (avantatges de ser un servei de subscripció sense anuncis). Oliver ha explicat que té llibertat total. I la seva fórmula ha funcionat prou perquè el canal l’hagi renovat per a una segona temporada estesa, de 35 episodis en comptes dels 24 amb què va debutar. I els productors estudien allargar el programa, més enllà de la mitja hora actual, o bé augmentar-ne la freqüència i emetre’l més d’un cop per setmana.

El programa ha sabut jugar molt bé la seva derivada social. Tot i que té una audiència en televisió discreta -va debutar davant de només 1,1 milions d’espectadors-, els seus vídeos s’han convertit en virals a YouTube. Així, la cadena calcula que, un cop sumada l’audiència online, cada episodi de Last week tonight el segueixen 4,1 milions de fans. Una de les maneres de promocionar els canals d’internet ha sigut pujar-hi material addicional com ara la versió íntegra de les entrevistes.

La fascinació d’Oliver pel periodisme ha sigut una constant de la seva carrera. Va debutar al festival Fringe d’Edimburg, interpretant un personatge que s’autodefinia com a “periodista oleaginós”. Els anys posteriors va agafar experiència com a monologuista especialitzat en comentaris de temes d’actualitat i polítics. El salt a la televisió el va fer encara al Regne Unit, en el concurs satíric Mock the week, en què es feia broma de les notícies. Aquesta experiència va fer que el còmic Ricky Gervais es fixés en ell i comentés a Jon Stewart -el tsar dels còmics polítics, amb el xou més respectat d’aquesta modalitat- que hi havia un possible fitxatge per a ell. En menys de dues setmanes, Oliver agafava l’avió per instal·lar-se a Nova York, com a col·laborador de The daily show. La gran oportunitat li va arribar l’estiu del 2013: Stewart va agafar-se unes vacances i va deixar Oliver al càrrec del xou. Va ser suficient per convèncer els executius de la HBO que aquell britànic falsament pompós mereixia programa propi.