El Canòdrom: de maldecap a viver d’empreses creatives

BarcelonaLa indefinició i l’oblit que ha patit el projecte del Canòdrom en els últims anys està a punt de finalitzar. L’edifici d’Antoni Bonet Castellana i Josep Puig ubicat al districte de Sant Andreu -obra de referència de l’arquitectura racional projectada el 1962- ha sigut rebatejat com a Canòdrom - Parc de Recerca Creativa i a partir de l’estiu funcionarà com un espai per “connectar el talent creatiu amb el teixit econòmic i empresarial de la ciutat”, tal com va anunciar ahir Jaume Ciurana, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. La presentació del projecte, amb una data d’obertura fixada -està previst que el centre funcioni a partir del setembre-, tanca la polèmica i els embolics administratius que van envoltar la recuperació d’aquest espai.

La idea inicial era convertir el Canòdrom en un centre d’art. En l’època del segon tripartit el projecte va ser impulsat pel CoNCA i l’Ajuntament de Barcelona, després que el Centre d’Art Santa Mònica tanqués com a espai de producció artística. El 2009 es va convocar un concurs per seleccionar-ne el director. Moritz Küng va ser-ne el guanyador i va cobrar 66.000 euros l’any fins que va ser destituït el febrer del 2012 sense que el centre hagués obert, cosa que ell mateix va criticar públicament. Però el nou conseller de Cultura, Ferran Mascarell, no va donar mai suport al projecte. A més, va impulsar la reforma del CoNCA, que es va quedar sense possibilitat de gestionar cap pressupost i, per tant, sense poder pagar ni la nòmina del director. A sobre, va canviar el color polític a l’Ajuntament. Finalment, les dues administracions van encarregar al Macba la redacció d’un informe per reorganitzar el teixit d’art contemporani de la ciutat, i el centre d’art es va instal·lar a la Fabra i Coats.

Un nou laboratori creatiu

Fa tres anys, el febrer del 2012, es va decidir destinar el Canòdrom a una Barcelona Activa cultural. Segons Ciurana, amb aquest Parc de Recerca Creativa, l’Ajuntament vol “despertar el neguit creatiu de la ciutadania i convertir les idees en realitat, en productes i serveis”. Les obres d’adequació de l’edifici pendents, pressupostades en 1,5 milions d’euros aportats per l’Ajuntament, finalitzaran al juliol. En total, les obres hauran costat 5,9 milions d’euros, 4,3 dels quals els va aportar el consorci amb el CoNCA.

L’edifici, que té dues plantes de 1.300 metres quadrats, inclourà un auditori per a un centenar de persones i espais de treball a la planta baixa. Al pis superior hi haurà aules d’assessorament, un gran espai de treball diàfan de 270 metres quadrats que es podrà dividir en cinc espais, i una cafeteria perquè els emprenedors que treballin a l’edifici es puguin trobar. “El Canòdrom serà un espai pioner a Barcelona i al món. Volem ser un gran laboratori de cocreació”, va dir ahir Inés Garriga, directora de Creativitat i Innovació de l’ICUB. Abans que el centre obri les portes l’Institut de Cultura ja ha treballat en 120 projectes innovadors, ha establert aliances amb universitats com la UPC i la Pompeu Fabra i també s’han integrat en xarxes internacionals. “La tecnologia serà un eix central dels projectes”, va afegir.

El Canòdrom estarà gestionat durant els primers quatre anys per Incubio, la guanyadora del concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona per engegar l’equipament. “La idea és que sigui autosuficient”, va subratllar el regidor. L’empresa pagarà un cànon anual a l’Ajuntament per la concessió, que s’invertirà en projectes al barri de Sant Andreu. El Canòdrom arrencarà amb un fons europeu de més de 5 milions d’euros. Els 15 projectes seleccionats a la primera convocatòria de subvencions rebran cadascun 50.000 euros.