...i al dia següent: "Un camí és estimar la professió i l’altre és estimar els teus"

Cada quinze dies, hi ha sessió de control al Parlament. El cap de relacions institucionals del departament, Lluís Pitarch, m’explica com s’han preparat les preguntes i respostes. Avui no n’hi ha cap per al conseller Vila. No és diputat, de manera que tampoc no votarà a favor o en contra al debat del dia: els animals al circ.

A les 12 h atén una visita del secretari de Medi Ambient. A les 14 h dinarà amb diputats gironins al restaurant, que compara amb una cantina. A la tarda ha d’atendre persones que li pregunten quan es farà una carretera aquí o s’arreglarà el tram d’allà. Després anirà al gimnàs amb el Rafael. Com que participa en la campanya de Tremosa, aquests dies se saltarà aquell pacte que va fer amb si mateix per tenir els capvespres lliures.

Abans d’un míting, i quan ha de parlar en públic, Vila escaneja l’auditori des de l’escenari i, durant el discurs, esmenta els coneguts que ha vist als seients. Els encanta. Diuen que també tanca els ulls i mou els llavis, com si estigués previsualitzant mentalment el que dirà. Això de tancar els ulls no ho ha fet, però sí que m’ha analitzat sense que me n’adonés. Tenc la impressió que cadascuna de les seves declaracions, des que ens hem trobat, han estat personalitzades, acuradament estudiades per seduir sense convèncer; seria massa evident. Vila és més subtil, més complex. Lluny del populisme, no diu el que vull sentir, però sí que ho fa de manera que l’escolti.

Sap que el 20% de l’eficàcia d’un polític parteix de la comunicació. “Has de posar-te en la pell de l’altre i saber què espera de tu -diu-, cal tenir empatia. Al capdavall els humans ens assemblem i tots volem més o menys les mateixes coses”. Tranquil·litat, certa estabilitat, confiança. Creu que la recessió ha plantejat una reflexió sobre quina és la relació real que hi ha entre riquesa i felicitat: “Estem en un moment fundacional que es distingeix per una nova espiritualitat”. Segons ell, un cop resoltes les necessitats bàsiques, la plenitud rau en un benestar no necessàriament econòmic.

Vol tenir fills? “Per molt que ens hi esforcem, no hi ha manera!”, bromeja. Però a la llarga, sí: “Ara mateix seria un frau com a pare, només el podria veure un moment els caps de setmana”. D’altra banda, es pregunta si aquesta baralla diària que duu a terme des de la política li dóna sentit a la vida. És escèptic i li costa creure que només trobarà la satisfacció treballant “pel comú dels mortals”. Juga fort en l’amor: “Un camí és estimar la professió i l’altre és estimar els teus”. Tant en un com l’altre, ell hi arriba a través del compromís.

Sovint recorda una cosa que Lluís Llach va dir després del seu darrer concert al Camp Nou: aquell home capaç d’omplir un estadi i a qui tothom havia aplaudit fervorosament dues hores més tard escalfava un got de llet, sol, al microones. Espera que aquest no sigui mai el seu cas.