La cadira de ferro o el banc del tigre, els mètodes de tortura xinesos

Barcelona"Em tenien lligat a una cadira de ferro, em pegaven bufetades, puntades de peu a les cames i em colpejaven tan fort al cap amb una ampolla de plàstic plena d'aigua que em vaig desmaiar". El relat de Tang Jitian és un dels molts que ha recollit Amnistia Internacional en el seu últim informe sobre la tortura a la Xina. Però en Tang no era ni tan sols un acusat en un judici: n'era l'advocat.

El març de 2014, quan investigava les suposades tortures que denunciava un dels seus clients en una presó secreta de la policia xinesa, al nord-est del país, el van detenir a ell. A més d'asseure'l a la cadira de ferro, un sistema de tortura hereu de l'Edat Mitjana, Tang Jitian va ser emmanillat a l'esquena i penjat del sostre pels canells mentre la policia li pegava.

Les tècniques utilitzades per la policia xinesa abasten gran quantitat d'eines, moltes de les quals provenen dels mètodes de l'Edat Mitjana, com l'anomenada cadira de ferro de què parla Tang Jitian, hereva d'una cadira que la Inquisició utilitzava i que tenia punxes de ferro que es clavaven al cos per fer-la encara més dolorosa.

Una altra eina molt utilitzada a la Xina és l'anomenat "banc del tigre" ('tiger bench'), en què les cames de l'acusat es lliguen al seient recte d'un banc mentre es van afegint maons sota els seus peus per elevar-los respecte dels genolls i fer-lo així doblegar les cames a l'inrevés.

"Pallisses, llargs períodes emmanillats o lligats a instruments de tortura com els bancs de tigre i cadires de ferro, llargs períodes de privació de son, no proveir-los de prou menjar i aigua, i no donar-los tractament mèdic adequat" són els mètodes més utilitzats, diu l'informe.

"Cada cop més advocats són objecte d'aquest tipus de tortures, i si els advocats ho pateixen, ens podem imaginar com tracten la gent corrent", explica des de Hong Kong Patrick Poon, autor de l'informe 'Cap final a la vista: Tortura i confessions forçades' d'Amnistia Internacional. Per extreure les seves conclusions, l'equip d'AI liderat per Poon va analitzar centenars de documents i va entrevistar 37 advocats xinesos.

El 80% dels acusats no tenen advocat

La principal conclusió és que l'ús de la tortura està "àmpliament estès" a la Xina, ja que les "confessions" són la base de la majoria de sentències i "només el 20% de tots els acusats en casos criminals tenen representació legal". Les mancances en drets humans a la Xina no són cap novetat, però segons Poon, de fet, "la situació ha empitjorat" en els últims temps.

"Ha empitjorat perquè cada cop hi ha més advocats que assumeixen casos de drets humans i que s'atreveixen a aixecar la veu, desafiant el govern, i el govern com a resposta els intenta silenciar amb aquestes tortures i amb l'amenaça de tortures", explica l'analista.

Una altra conclusió de l'informe és que des de fa dos anys s'utilitza més que mai l'anomenat mètode de "vigilància en una ubicació designada", que consisteix a mantenir el detingut incomunicat durant sis mesos en un lloc desconegut, sense accés a advocats ni a cap persona coneguda. "No és un mètode nou, però el 2013 la llei el va reformular i es va donar a la policia encara més poder per retenir persones en llocs desconeguts fins a sis mesos en nom d'investigacions sobre assumptes de seguretat nacional o terrorisme", explica Poon.

Però l'extracció de confessions sota tortura "no es limita només als casos polítics o religiosos, sinó també als casos de corrupció i a la majoria de casos criminals ordinaris", assegura Poon. Tot i així, la investigació d'AI ha conclòs que aquests mètodes de tortura s'han utilitzat àmpliament també en les detencions realitzades dins de la campanya anticorrupció impulsada pel president xinès Xi Jinping el 2013, per la qual s'han condemnat 100.000 funcionaris, entre ells alguns peixos grossos del politburó xinès.

"És sobretot una qüestió que les lleis no s’apliquen, que la policia té un poder excessiu i que les lleis que sí que existeixen a la Xina no són compatibles amb els estàndards internacionals", diu Poon, tot i que admet que “en molts casos, especialment aquests relatius a corrupció", la tortura és fruit directament d’una ordre política.