Bugaderia global
ICONES. Les imponents torres del Time Warner Center de Nova York s’han convertit en l’últim símbol del poder del diner fosc. Societats fantasma, grans fortunes relacionades amb el crim organitzat i l’espoli d’arques públiques en països desestructurats han comprat els apartaments de luxe d’aquesta icona arquitectònica de Manhattan. El New York Times publicava fa uns dies una sèrie de reportatges d’investigació sobre els orígens de la riquesa que, durant l’última dècada, ha transformat el mercat immobiliari de la ciutat. Noms i cognoms: Vitaly Malkin, antic senador i banquer rus, que té l’entrada prohibida al Canadà per les seves connexions amb el crim organitzat, o l’empresari grec Dimitrios Contominas, arrestat l’any passat per corrupció, són alguns dels inquilins que han pagat milions de dòlars per aquestes vistes al Central Park. A més d’oligarques xinesos, colombians, mexicans, kazakhs o malaisis amb dubtoses connexions. Una exhibició del poder d’aquesta gran bugaderia global que blanqueja fortunes d’origen delictiu. Com els diners del narcotràfic, el comerç amb diamants de sang, la venda de les armes que utilitzaven els nens soldat de Libèria o operacions financeres relacionades amb el terrorisme internacional, que es guardaven a l’HSBC de Suïssa. En aquesta última filtració o en acusacions anteriors, perquè el banc fa anys que està sota sospita. És “l’economia canalla” que denunciava l’economista Loretta Napoleoni; la prova que vivim en un món on és impossible seguir l’itinerari dels diners i on alguns bancs s’han convertit en grans fortaleses que s’escapen de qualsevol control.
OPORTUNITATS. En teoria, un dels pocs efectes positius de la repressiva Patriot Act, que després de l’11-S va retallar llibertats individuals i col·lectives, va ser atorgar a les autoritats monetàries nord-americanes el dret de controlar les transaccions en dòlars que hi hagués arreu del món i això va reduir el blanqueig de diners dins els Estats Units. El negoci, aleshores, es va traslladar a Europa, i l’entrada en circulació de l’euro encara va facilitar més la mobilitat geogràfica d’aquests diners. Legislacions permissives, entitats financeres i empreses pantalla es van convertir en el símbol de la connivència europea amb les cleptocràcies que hi dipositaven els diners i feien créixer nous guetos de superrics inflant el mercat immobiliari de grans capitals i ciutats costaneres.
RESPOSTES. La Unió Europea debat ara la creació de registres nacionals que obligaran a declarar qui són els autèntics propietaris d’empreses i fons que operin en cadascun dels països de la UE. Aquestes vint-i-vuit llistes s’agruparien després en un registre central. L’esborrany en discussió demana, a més, a entitats bancàries, auditors, advocats, immobiliàries i casinos que controlin millor qualsevol transacció sospitosa dels seus clients. Aquest seria un pas important per acabar amb el secretisme de les societats pantalla però no serà suficient. Tot i que el Parlament Europeu va votar massivament a favor que aquests registres fossin totalment públics, alguns estats membres, liderats per Alemanya, intenten restringir-ne l’accés. La transparència fa por.
“La corrupció és una amenaça no reconeguda per la seguretat internacional”, advertia fa uns mesos un informe del Carnagie Endowment for Peace. El seu impacte és global, tan global com els mecanismes que aquest capital utilitza per violar la llei. Cada pas, cada resposta política, judicial o legislativa, és lent i tardà. Arriba carregat de renúncies; orfe de governança global i incapaç de superar la realitat imposada per una crisi en què la política va quedar totalment a mercè de l’economia. El gran monopoli global és avui encara més desigual, injust i brut.
