'Borgman' tanca el cercle malèfic de Sitges
El diabòlic film d'Alex van Warmerdam guanya el gran premi de l'edició més satànica del festival
Sitges.Ni fet a mida. Borgman , l'últim film del veterà cineasta holandès Alex van Warmerdam -d'escassa difusió a l'Estat-, es va endur ahir el premi a la millor pel·lícula del Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya. Així, Sitges va tenir un guanyador en sintonia amb el leitmotiv de l'edició d'aquest any: el dimoni i les noves encarnacions del mal.
El cercle malèfic es tanca perquè el protagonista de Borgman és precisament un home diabòlic i misteriós, una criatura que se'ns presenta vivint amb quatre parracs en un cau sota terra. Després de ser foragitat per un capellà armat amb una escopeta, s'instal·la a casa d'una família benestant on, a poc a poc i sense cap motiu aparent, conduirà els seus membres cap a una espiral de bogeria, deshumanització i mort.
Van Warmerdam contraposa la visió bufa d'aquesta encarnació del mal -sempre al límit de la paròdia- amb el retrat crític d'una burgesia hipòcrita i materialista. L'holandès juga al desconcert i l'absurd: el resultat seria una versió en clau còmica i fantàstica del cinema de Michael Haneke, si és que això és possible. Però el premi, producte de tres hores de deliberació del jurat, és excessiu per a un film tan simpàtic i juganer com menor. Curiosament, en aquesta edició, Sitges ha lliurat al director una Màquina del Temps honorífica per la seva carrera.
Jarmush, premiat pel jurat
El jurat va reconèixer en la roda de premsa del palmarès que amb el premi a Borgman han volgut ajudar un film que en principi ho tindrà més difícil per arribar al públic que d'altres, com l'extraordinari Only lovers left alive , de Jim Jarmusch, que s'ha hagut de conformar amb el premi especial del jurat. Al palmarès també hi ha títols importants de Sitges: Only God forgives , de Nicolas Winding Refn, millor fotografia; Big bad wolves , l'impactant thriller d'Aharon Keshales i Navot Papushado, millor direcció, i el cantat premi al millor guió de la minimalista Coherence , de James Ward Byrkit.
Cal destacar els dos premis per al primer documental que ha participat en la secció oficial de Sitges, Jodorowsky's Dune , que s'ha emportat una menció especial del jurat i el premi del públic. El film de Frank Pavich sobre l'intent d'adaptar Dune al cinema per part de Jodorowsky és una de les revelacions de l'edició. I sort del jurat de la crítica: si no fos per ells, dues de les millors cintes de Sitges, l'ambiciosa The congress (premi de la crítica) i l'experimental Upstream color (premi Citizen Kane a la direcció novell), marxarien de buit del festival.
El palmarès ha reflectit l'absència de títols interessants de producció catalana o espanyola. Ni Hooked up ni Los retornados han fet cap mèrit per endur-se premi. Els joves talents del fantàstic nacional ja poden afanyar-se, perquè, més enllà de Balagueró, Plaza, Bayona i Cortés, encara no s'albira el relleu.
L'afició no corre risc
El que no preocupa de cap manera és la continuïtat de l'afició al fantàstic. En l'any previsiblement més complicat de Sitges -una jornada menys de festival, un 14% de retallada pressupostària, el pont del 12 d'octubre en dissabte i les entrades més cares que l'any passat per repercutir la pujada de l'IVA-, el festival preveia ahir vendre en total un 10% més que el 2012 i situar-se al voltant de les 60.000 entrades. La xifra representaria la segona millor marca històrica, només per sota de les 64.000 entrades venudes el 2011. I tot això en un any en què el festival ha redoblat l'oferta gratuïta amb les sessions de Sitges a la Fresca i les projeccions i xerrades de la sala Tramuntana. Ángel Sala, el director del festival, ha lloat l'esperit "crític" i "la voluntat de risc" dels espectadors de Sitges, però és a ell i al seu equip de programadors a qui s'ha de felicitar un any més per crear un festival que enamora.
