Autocars cap al Théâtre de la Ville per veure Lluís Llach
15 DE NOVEMBRE DE 1975. S’organitzen autocars per anar a veure Lluís Llach a París. Un anunci publicat al Tele/eXpres informa que la sortida de Barcelona serà divendres 28 al vespre i la tornada el dilluns a les 9 del matí. Viatge, hotel i entrada al concert de dissabte, 4.000 pessetes. Al Diario de Barcelona, Jordi García-Soler explica que Llach porta sis mesos sense poder actuar a Catalunya. Li han prohibit desenes de recitals. Arribarà a París, per fer cinc concerts al Théâtre de la Ville, directament des de Caracas.
Ahir van deixar en llibertat, després d’un mes a la Model, Jacint Soler Padró, el primer regidor de l’Ajuntament de Barcelona empresonat en els últims 35 anys. Soler Padró va tenir la gosadia d’enviar una carta a l’alcalde Viola demanant-li: 1) que intercedís per posar en llibertat Huertas Claveria i 2) que convoqués un ple de suport al periodista. Doncs ni una cosa ni l’altra. A la presó. La Vanguardia fa saber, en una notícia breu, que l’empresa Premsa Catalana SA ha presentat al ministeri d’Informació i Turisme la documentació per poder publicar un diari en català, que es diria Avui. Els promotors creuen que compleixen tots els requisits que els demana l’administració.
Molt interessant l’entrevista que Tele/eXpres li fa a Florencio Solchaga, el locutor de Televisió Espanyola encarregat de llegir els informes mèdics sobre l’estat de salut de Franco. És la cara de la qual estan pendents tots els espanyols. No treballa des de Prado del Rey, seu de TVE, sinó des del mateix ministeri d’Informació. Algunes nits fins i tot s’hi ha hagut de quedar a dormir. Les hores d’espera les maten jugant a cartes o llegint. La seva feina consisteix a estar pendent de l’arribada dels comunicats mèdics. Els porta en persona el director general de TVE, Jesús Sancho Rof. En aquell mateix moment, s’interromp la programació (facin el que facin) i Florencio Solchaga llegeix el text que l’equip mèdic habitual ha pactat amb el ministre León Herrera. Bé, això últim Solchaga no ho diu. Se li suposa.
“Franco, más grave que nunca”, sentencia la portada de La Vanguardia. El pacient ha estat sotmès a una tercera operació, ja porta 30 dies a vida o mort i una setmana ingressat a La Paz. Li han renovat la sang 10 vegades, fins a 55 litres en transfusions del seu grup sanguini, A+. Pilar Franco, la germana, encara no pot sortir de casa per una inflamació del fetge, però ha abandonat el llit i ara “se encuentra permanentemente junto a una mesa camilla con calefacción”. Oju, no es cremi!
El dia acaba amb dues promeses que, si es compleixen, poden ser històriques. El govern anuncia que la presència d’Espanya al Sàhara s’acabarà el 28 de febrer de 1976. I Tele/eXpres titula: “Un negro, posible candidato a la vicepresidencia”. El president americà Gerald Ford deixa anar el rumor durant la campanya. En els seus 200 anys d’història, els Estats Units no han tingut mai cap president ni vicepresident negre.
