Alfred Rodríguez Picó: "Van dir de tot, un diari fins i tot va publicar que m'havia mort"

De tant utilitzar-la, la paraula ja està molt gastada, però Alfred Rodríguez Picó és dels que s'han reinventat. Després que cancel·lessin el seu programa a La Xarxa, el que va ser home del temps de TV3 ha bolcat la seva passió per la meteorologia a la web Picó.cat i ha ideat diversos espectacles en què uneix les seves dues passions, la música i la meteorologia.

Vas començar de molt jove.

La primera crònica de ràdio la vaig fer als 14 anys. No m'havia canviat la veu i algú va preguntar si era una noia! Als 16 anys ja vaig entrar a Ràdio Barcelona i també feia la previsió del temps als diaris. Repartia els articles un per un per tot Barcelona esquivant les pilotes de goma. Era una època conflictiva.

D'on et ve l'interès per la meteorologia?

Va néixer amb mi. Als nou anys ja tenia el meu primer observatori i sempre n'he tingut allà on he viscut. De petit, els meus ídols eren Mariano Medina i Eugenio Martín Rubio, i jo volia ser com ells. Cada dia dibuixava el mapa d'Espanya amb els símbols i el temps que faria. I aquesta passió no l'he perdut mai, ha anat a més.

Vint anys treballant a TV3 i a Catalunya Ràdio. ¿Vau canviar la manera de comunicar el temps?

Sí. Dir que no seria falsa modèstia, perquè és veritat. Vam canviar el llenguatge i vam ser els primers a ensenyar fotos dels espectadors. Eren els anys 80, i llavors ningú ho feia.

El temps és un dels espais amb més audiència.

Sí, a tot arreu, però aquí tenim la sort que és una tradició més marcada i ve de finals del segle XIX, quan els centres excursionistes van muntar observatoris a les muntanyes de Catalunya i això va crear afició. I TV3 va fer una aposta molt forta i li va donar un espai independent. Recordo un cop que en un poble em van rebre amb una banda de música, banderoles i gent al carrer. Pensava que era festa major però em van dir que era per mi.

I com portaves la popularitat?

Als anys 80 i 90 sorties de casa i la gent et demanava autògrafs. Durant una temporada no suportava la pressió i l'estrès i vaig agafar un any sabàtic. Per a mi era un gran descans anar uns dies a l'estranger per poder ser jo i no estar sempre observat. Amb el temps ho vas assimilant, i ara que sóc més gran ho porto bé.

Com vas viure el final d'etapa a TV3?

Van dir de tot: que m'havien fet fora, que tenia la sida, que m'havia mort... Fins i tot va sortir publicat en un diari. Una nit van trucar als meus pares i els van donar el condol. L'únic que va passar és que havia perdut la il·lusió. Però això no tenia morbo... Vaig haver de trucar al Lecturas perquè em fessin un reportatge per demostrar que estava bé.

Després va venir BTV -deu anys- i un canvi de registre amb el programa cultural a La Xarxa, que va durar només set mesos.

Em van venir pors quan m'ho van proposar però la vida és això: reptes. El programa anava cada cop millor però va venir un gerent nou, va fer números i ens va fer fora. Però va ser l'experiència professional més enriquidora de la meva vida.

I ara, un nou repte, la web Picó.cat.

Quan el programa es va acabar vaig aprofitar l'ocasió per buscar sortides innovadores. A Picó.cat comunico la meva passió per la meteorologia. No n'hi ha cap a l'Estat amb tants continguts. Hi he invertit diners i ara cal buscar publicitat, però és una aposta. Hi ha fotos, una llista de Spotify amb músiques del segle XI al XX relacionades amb la meteorologia, un fòrum que està funcionant molt bé, articles meus, vídeos de fenòmens extrems i Picó TV , un programa de televisió amb tres seccions: una en què persegueixo cada setmana un fenomen meteorològic, la previsió del temps i les fotos dels lectors.

T'ha passat de tot perseguint fenòmens.

El més important per a mi és viure els fenòmens meteorològics des de dins, però amb compte. Fa un mes em va caure un llamp a 40 metres. Abans me n'havia caigut un altre al braç mentre seguia una tempesta i aquest estiu, perseguint una pedregada, vam haver de posar les mans al vidre del cotxe perquè no es trenqués.

I encara tens més projectes.

Sí. L'espectacle Meteodansa , amb 207 ballarins -set professionals i 200 estudiants d'institut-, i jo faig d'explorador que recorre el món visitant llocs on s'han registrat rècords meteorològics amb música que he seleccionat, dansa i imatges impactants. O Meteomúsica , amb l'Orquestra de Cambra de Granollers, que interpreta una selecció de peces relacionades amb la meteorologia i una sorpresa final. Ha estat un èxit. El 2 de desembre fem un concert solidari al conservatori del Liceu.

No ets una persona que es quedi de braços plegats.

Això mai. I si no és això ja buscaré alguna altra cosa, però, si pot ser, que ho faci a gust. Perquè, si ho vius amb passió, ho transmets, i això es nota. I sempre amb sentit de l'humor! Riure't de tu mateix és fonamental.

Tornaries als mitjans?

No em tanco a res però, si hi tornés, seria innovant. Alguns mitjans haurien de renovar una mica la informació del temps. Fa molts anys que fan el mateix.