08/03/2012

Al principi era el verb, però toca conjugar-lo

1 min

El llenguatge que porta cap a la conciliació disposa de molts verbs que comencen per co . Ahir en un acte es premiaven iniciatives que fomentin la coresponsabilitat, que seria la manera moderna de dir "fem les coses junts, o sigui fem-les a mitges". La frase amaga una voluntat estadística (a mitges seria el 50% exacte), i són les estadístiques de la desigualtat, les que avui posem a portada, les que delaten amb duresa que queda molt camí per recórrer i caldrà fer-lo de pressa. I plegats. M'agrada la paraula coresponsabilitat perquè buscar responsables és repartir culpes, que hi són, i mèrits per transformar-nos, que ja n'hi ha però en calen més i es necessiten voluntaris, noves iniciatives i idees, però sobretot gent amb voluntat d'aplicar-les. Coeducar, compartir, coresponsabilitzar-nos, conciliar. Co-co-co. Ens espremem el coco per buscar verbs que ens facin còmplices, perquè en el món teòric hem avançat tant i som a la fase d'haver-ho entès, el discurs ja el tenim. Ara el que cal és fer una cosa elemental, la que dóna vida al verbs, i també comença per co , que és conjugar-los. Perquè quan compares, quan fas aquest exercici objectiu de posar-hi xifres, t'adones que en aquest progrés cap a la igualtat d'oportunitats les paraules avancen i els fets queden enrere. I d'aquests fracassos també en som ben coresponsables, que vol dir, ras i curt, culpables.

stats