Així va ser el minut a minut del dia de la DANA

València¿Les absències del president valencià, Carlos Mazón, van influir en la constitució tardana del comitè d'emergències de la DANA del 29 d'octubre passat i en l'enviament, igualment a deshora, de l'ES-Alert? I si, com defensa el Partit Popular, la participació del cap del Consell no va ser clau, per què va conversar telefònicament amb l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, un minut abans que ella dictés el contingut del missatge i un abans de difondre'l? Aquests són dos dels principals interrogants que la instrucció de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra no ha pogut respondre quan es compleixen vuit mesos de la catàstrofe que va arrasar bona part del centre del País Valencià i que es va saldar amb la mort de 228 persones. Entre les preguntes que la investigació sí que ha estat capaç de contestar hi ha que la Generalitat hauria menystingut els avisos que alertaven d'una gota freda extremadament perillosa i que la seva resposta sempre hauria estat tardana i insuficient.

• Si vols investigar la cronologia amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.

Per intentar esclarir les claus d'una gestió que la magistrada considera que va estar llastada per una "evident passivitat", l'ARA ha reconstruït la jornada posant especial èmfasi en l'actuació de Mazón i Pradas i en el desenvolupament d'un Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) que va acumular nombroses errades, algunes tan greus com que els tècnics no van avisar els alts càrrecs de la conselleria del desbordament del barranc de Poio –el causant de la majoria de morts– perquè "no estaven autoritzats a interrompre" el Cecopi i perquè al comitè d'emergències ja hi havia telemàticament cinc membres de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. També, perquè els treballadors es van veure "sobrepassats" per una allau d'alertes i peticions de rescat. Una saturació que s'explica perquè el dia de la DANA només hi havia el 47,5% de la plantilla prevista, que és de 59 persones, i per mesures controvertides com la retirada a les 14.30 h dels bombers que vigilaven les principals rambles.

Un dels elements que continuen cridant més l'atenció és el motiu pel qual el govern valencià no va constituir el Cecopi a primera hora del matí, tot i que a les 7.36 h l'Agència Estatal de Meteorologia havia decretat l'avís roig a dues de les quatre zones en les quals divideix la província de València. A les 9.41 h s'hi sumaria una tercera. De fet, a les 8.30 h ja hi havia nombrosos municipis inundats a la comarca de la Ribera Alta. Malgrat això, l'executiu al complet va mantenir la seva agenda, inclosa una reunió amb sindicats i empresaris celebrada a les 13.45 h en la qual Mazón va criticar per "excessiva" la suspensió de les classes decretada un dia abans per la Universitat de València. El més sorprenent és que els retrets del cap del Consell es produïen just en el moment que la Diputació de València, també governada pel PP, decidia tancar tots els seus centres de treball. També és desconcertant que el president pronunciés aquestes paraules gairebé una hora després que localitats com Utiel i Requena començaren a inundar-se. La situació ja era tan greu aleshores que a les 12.23 h la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, ja hauria ofert la Unitat Militar d'Emergències a Pradas, que no la va acceptar fins a les 14.53 h.

És just a l'acabar la reunió del cap del Consell amb la patronal i els sindicats quan té lloc una de les actuacions més polèmiques, com és que Mazón no cancel·lés el seu dinar amb la periodista Maribel Vilaplana. Se suposa que el president va abandonar l'àpat al voltant de les 17.37 h. Es tracta del primer cop en què el dirigent popular atén la telefonada de Salomé Pradas, que juntament amb el seu número dos, Emilio Argüeso, està imputada pels presumptes delictes d'homicidi i lesions per imprudència. Fins aleshores, Mazón l'havia ignorada en dues ocasions: a les 12.52 h i a les 16.29 h. Des d'aquell moment, i fins a les 20.28 h, quan arriba al Cecopi, el cap del Consell se suposa que va ser al Palau de la Generalitat, una versió que Presidència defensa, però sobre la qual no proporciona elements que la demostrin, com el recorregut del cotxe oficial, les gravacions de les càmeres de seguretat de l'edifici o la situació dels seus escortes.

En contrast amb la tranquil·litat de Mazón, al comitè d'emergències el que dominava era el caos. Inicialment, tota l'atenció es va situar en el possible trencament de l'embassament de Forata, que regula el riu Magre. Primer es va pensar en confinar la població. Després, en evacuar-la. A les 18.36 h s'optava per enviar l'ES-Alert. La preocupació pel pantà va provocar que s'obviés el barranc de Poio, que es desbordava des de les 18 h. L'oblit es produïa malgrat que només de 17 h a 18 h al 112 van rebre 2.438 telefonades alertant de la situació. Sobrepassats, els tècnics no van avisar els seus caps del fatídic desbordament de la rambla, del qual, a les 18.43 h, també els havia advertit la Confederació mitjançant un correu electrònic –la informació també es pot consultar a internet en temps real–. Al Cecopi no van ser conscients del que passava fins que després de les 19 h van començar a arribar les primeres imatges i telefonades d'alcaldes. Allò va obligar a posposar l'enviament de l'alarma perquè calia ampliar-ne el radi. Després, va arribar l'hora de triar el text, engegar el procediment... Finalment, l'avís es va difondre a les 20.11 h, però amb un contingut erroni. Demanava que s'evitessin els desplaçaments, però no que la població es quedés a casa i en les zones elevades, com sí que va fer un segon missatge a les 20.57 h. Sigui com sigui, ja era molt tard i moltes persones ja havien mort ofegades o estaven a punt de fer-ho.