Crisi

Les retallades deixen ‘National Geographic’ fora dels quioscos dels EUA

A Espanya, la publicació ha perdut la meitat dels subscriptors en cinc anys

3 min
Sis portades de 'National geographic', en ordre cronològic

BarcelonaUn rectangle groc fent les funcions de marc i, a dins, una fotografia espectacular d’algun indret remot. Aquesta composició tan simple ha estat el reclam amb què, durant més d’un segle, National Geographic ha intentat captar l’atenció dels passavolants per atraure’ls cap al quiosc. Però, a partir del 2024, aquesta icònica composició desapareixerà del paisatge urbà: la revista ha decidit que ja només es distribuirà digitalment o bé a les bústies dels subscriptors. No és l’únic canvi traumàtic que viu un dels títols històrics de la premsa, present des del 1888. L’empresa editora ha decidit prescindir també de fins a 19 periodistes que tenia en plantilla, de manera que la redacció es redueix a la mínima expressió. És la segona retallada de personal que emprèn la capçalera, només aquest any.

El groc del marc, introduït el 1910, simbolitzava el sol i la vida que aporta al planeta. Però l’avanç de la digitalització ha complicat l’existència de les revistes en paper. Títols com el New York Observer, Teen Vogue, Entertainment Weekly, InStyle, Health, Seventeen o Eating Well han abandonat el format físic –en un país molt extens i amb poques grans concentracions urbanes– i la seva reputació i seguiment han patit un revés important.

Amb tot, no és el cas de National Geographic, que ha refermat el compromís de mantenir la publicació mensual de la revista, tot i que limitant-se a la distribució per subscripció. “Els canvis de personal no canviaran la nostra habilitat per complir la tasca [de publicar grans reportatges d’arreu del món]. En canvi, ens donaran més flexibilitat per explicar històries diferents i arribar als lectors, allà on siguin, a través de les nostres múltiples plataformes”, explicaven des del grup editor. “Qualsevol insinuació que els canvis recents afectaran negativament la revista, o la qualitat de les nostres històries, és senzillament incorrecta”, afegien.

Però no tots els reports són tan optimistes. Dimecres de la setmana passada, alguns dels professionals acomiadats detallaven com l’empresa ha restringit el nombre de contractes fotogràfics que permetia enviar fotògrafs a l’últim racó de món perquè hi passessin mesos sobre el terreny, produint les imatges característiques de la publicació. A banda del paper, la marca opera també un canal de televisió per cable i aporta continguts a la plataforma Disney+.

Canvis a la propietat

La revista havia estat tradicionalment patrimoni de la National Geographic Society, una fundació sense ànim de lucre. L’any 2015, tanmateix, va anunciar un acord amb la 21st Century Fox per cedir-li el 73% dels drets d’explotació de la marca a canvi de 725 milions de dòlars. Aleshores es va vendre com que l’operació serviria per reimpulsar una publicació que ja mostrava símptomes de crisi. Tres anys més tard, quan Disney va adquirir la Fox per 71.300 milions de dòlars, National Geographic va formar part del paquet absorbit. El nou propietari aconseguia així millorar l'oferta per al seu servei en streaming.

Segons l’auditora de difusió Alliance for Audited Media, la revista conserva encara més d’1,7 milions de subscriptors, en uns temps en què bona part de les capçaleres històriques han tirat la tovallola. És una xifra important però, a tall comparatiu, la capçalera en tenia 12 milions a finals dels vuitanta, quan va assolir el seu millor moment. Tot i que la subscripció és la principal via de compra de la revista, per la configuració dels punts de venda als Estats Units, la desaparició de les botigues físiques té un elevat preu simbòlic de marca.

A Espanya, en tot cas, no es preveu que es produeixi cap retirada dels quioscos. Ho explicava a l’ARA Àurea Díaz, directora general de RBA Revistas, l’empresa que edita l’edició local de la popular revista. "Estem molt contents amb els resultats de National Geographic España: a l’últim EGM som el mitjà imprès amb més lectors d’Espanya, per sobre de qualsevol diari o revista, així que, per descomptat, la revista seguirà distribuint-se als quioscs, no ens plantegem en absolut retirar-la", declarava.

En tot cas, i més enllà de les dades de lectors segons les enquestes de l’EGM, les xifres de l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) –que mesuren la distribució de les capçaleres amb controls d’impremta– evidencien el retrocés de la publicació pel que fa a vendes. El 2022, per exemple, National Geographic España va tenir de mitjana 36.361 subscripcions individuals, un 13% menys que les 41.755 de l’any anterior. I, si es tira cinc anys enrere, la xifra era de 71.057, gairebé el doble que l’actual. La venda al quiosc, en canvi, es va mantenir prou estable l’últim exercici (9.132 versus 9.195 un any enrere), tot i que el 2017 també era del doble: 19.828 exemplars. RBA ha impulsat des de llavors la subscripció digital i l’OJD li reconeix 2.385 vendes per exemplar sota aquesta modalitat.

stats