El jutjat declara legal la subcontracta dels informatius d'IB3
Desestima la demanda dels professionals per presumpta cessió il·legal de treballadors
PalmaEl Jutjat Social número 3 de Palma ha declarat legal la subcontracta dels informatius d'IB3 i ha desestimat la demanda dels professionals per presumpta cessió il·legal de treballadors, un procediment amb el qual pretenen reclamar la internalització com a empleats directes de l'ens públic.
Segons ha informat Europa Press, després de conèixer la sentència, des del comitè d'empresa han anticipat que preveuen recórrer la decisió davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB). La sentència arriba dies després d'anunciar una nova vaga per protestar contra els "abusos" de la contracta i reclamar la internalització.
El judici es va fer al novembre i hi ha altres procediments similars en marxa. Els demandants en aquest primer cas són nou membres del comitè d'empresa i la treballadora de més antiguitat d'IB3, que van presentar demandes individuals.
![Treballadors d'IB3 durant una de les assemblees.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Tant l'anterior adjudicatària del contracte -Liquid Media- com l'ens públic es van oposar a la demanda. Des d'IB3 van negar que els treballadors tinguin "cap tipus de dependència orgànica ni funcional" respecte de l'ens públic, segons recull la sentència.
El contracte de Liquid Media amb IB3 abastava els informatius de ràdio i televisió, els butlletins horaris, les desconnexions de les Pitiüses i Menorca i els programes Zoom, Illes i Pobles i Méteo, a més de la web d'IB3 Notícies.
Els professionals sol·liciten la internalització "després de 15 anys de subcontractes que han provocat una gran degradació de les condicions laborals". El judici va arribar just després que Liquid Media perdés la nova licitació dels informatius davant Dalton Audiovisual (Grup Lavinia).
Anys abans un jutjat català va donar la raó als treballadors de la televisió municipal de Barcelona en un cas similar, i va considerar que el règim de contractes constituïa un subterfugi de la societat municipal per evitar aplicar les condicions laborals i salarials que correspondrien, una decisió que el 2016 va confirmar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
