Les gales de premis cinematogràfics, a l'UCI?
Tot i la tendència negativa en l'audiència d'aquestes cerimònies, s'observen algunes revifalles i excepcions
BarcelonaLes gales de premis audiovisuals fa temps que registren mínims d’audiència, sobretot a escala mundial. Però, dins la gravetat, en els últims anys s’observa alguna revifalla. La gala dels Oscars, per exemple, va registrar el 2023 més espectadors que els dos anys anteriors, amb 18,7 milions (en un país de més de 300 milions de persones). La dada va suposar un respir per a la cadena ABC, tot i que no deixava de ser el tercer pitjor registre des que es va implantar el sistema d’audímetres. El mínim històric es va marcar el 2021, amb només 10,4 milions de seguidors, i l’any següent va pujar als 16,6 milions, una dada influïda pel que va ser el moment de la dècada: la bufetada que Will Smith va clavar al presentador Chris Rock per un acudit sobre la seva dona. Sigui com sigui, els 18,7 milions de l’última cerimònia no sadollen una indústria que, abans del 2018, aconseguia un mínim de 32 milions d’espectadors.
El panorama per als Emmy és bastant més magre. Enguany la Fox només va aconseguir captivar 4,3 milions de nord-americans, i va marcar un nou mínim històric, després d’abaixar la xifra ja precària de l’any anterior, amb 5,9 milions (en aquella ocasió a la NBC). S’ha de tenir en compte, però, que els guardons patien aquest 2024 la tempesta perfecta: la vaga de guionistes i intèrprets va fer endarrerir la gala quatre mesos, cosa que la va col·locar tot just una setmana després dels Globus d’Or, amb uns nominats similars. I el dia abans s’havien celebrat els Critics Choice Awards. Si hi sumem que la NFL celebrava just a aquella hora un partit de primer nivell, i que també hi havia cobertura dels caucus d’Iowa, realment el certamen competia en les pitjors condicions possibles.
Els Globus d’Or van aprofitar la màxima segons la qual qui pega primer pega dos cops. Els 9,4 milions aconseguits aquest gener suposen millorar el resultat de l’any anterior –va superar per poc els 6 milions–, tot i que queden lluny dels 17 a 20 milions que la cerimònia aconseguia congregar abans de la pandèmia (amenaçant seriosament el lideratge dels Oscars gràcies al seu plantejament més informal). I, en el cas d’aquest premi, també ha hagut de superar el desprestigi que l’entitat organitzadora va patir per temes d’inclusió, i que va comportar quedar-se sense cadena televisiva on mostrar-se, el 2022.
Gaudí i Goya resisteixen
Tot i la crisi dels premis globals, en el cas dels Gaudí i els Goya les dades indiquen una certa capacitat d’escapar-se de la tendència. En el cas dels premis del cinema català, per exemple, els 251.000 espectadors aconseguits l’any passat suposen el segon registre més baix des del 2015. Però això és atribuïble fonamentalment a l’èxode de públic cap a les finestres digitals. Si es mira la quota de pantalla –és a dir, quin percentatge d’espectadors van mirar la cerimònia, d’entre tota l’oferta televisiva possible en aquell moment–, la gala del 2023 va captivar un 15,6% de l’audiència i va ser la quarta millor anotació de la dècada passada.
En el cas dels Goya es repeteix l’esquema. El 2023 van aconseguir cridar l’atenció de 2.684.000 espectadors televisius, i això va comportar el segon pitjor registre històric de l’últim decenni. Però la xifra del share, un 23,4%, va estar en sintonia amb altres edicions. A Catalunya, el comportament dels Goya és bastant erràtic. El mínim històric de quota de pantalla es va donar el 2021, quan només va aconseguir reunir el 8,6% de l’audiència. En canvi, un any després feia un 22,1% i una xifra gens negligible de 390.000 seguidors. Això sí, l’any passat va caure als 318.000 fidels i un 20,5%.
I, en tot cas, caldria sumar a aquestes xifres les de consum digital que s’han anat creant últimament (i per a les quals encara no hi ha un estàndard del sector per poder-les comparar entre diferents esdeveniments o com a complement de les audiències en directe que mesuren els audímetres).
El productor Edmon Roch creu que, malgrat aquest aparent desinterès per les gales, respecte anys anteriors, en el cas del cinema català i espanyol, segueixen sent un factor de promoció important. “La pel·lícula no canvia, tingui premi o no, però sí que canvia la percepció que en té la gent i el ressò pot millorar com li va a un film a les sales”, explica a l’ARA el responsable d’una de les pel·lícules més nominades enguany, Saben aquell. “Però certament ara, des d'un punt de vista econòmic, no té un impacte tan gran. Abans es creava la necessitat de veure la pel·lícula als cinemes en el moment que rebia el guardó. Ara, malauradament, com que se sap que al cap de sis mesos un títol serà a la plataforma de torn, no existeix aquesta urgència”.
