Amazon i Apple rebenten el mercat de l''streaming' d’alta fidelitat

En la llarga batalla de Neil Young amb la indústria fonogràfica per posar a l’abast dels aficionats a la música els enregistraments musicals amb la seva qualitat original, primer en forma de descàrrega de fitxers i actualment en streaming, l’aspecte més revolucionari és sense dubte la insistència del cantautor canadenc a oferir les cançons en la màxima qualitat disponible sense incrementar-ne el preu respecte a la versió comprimida, que fins ara ha sigut la majoritària. El raonament de Young és de calaix: els consumidors hauríem de pagar només una vegada per la música que volem escoltar i ja ens espavilarem per fer-ho tan bé com puguem en cada moment, segons les condicions del dispositiu i l’ample de banda de la connexió.

Tanmateix, això xoca frontalment amb l’avarícia d’una indústria acostumada a fer-nos tornar a pagar periòdicament pel mateix producte a canvi de suposades millores, siguin de qualitat o de comoditat d’ús. I així, els serveis d'streaming que generen la major part dels ingressos fonogràfics ofereixen fins ara una versió de les cançons aigualida inevitablement per la compressió, amb una resolució màxima de 320 kilobits per segon (kbps) equivalent a la del format MP3 –per entendre’ns, com si les escoltéssim per la ràdio en FM–, mentre que per gaudir de la mateixa música amb qualitat de CD calia pagar un suplement d’entre el 50% (a Amazon Music Unlimited) i el 100% (a Qobuz i Tidal). Altres serveis, inclosos els dos majoritaris, Spotify i Apple Music, ni tan sols disposen d’aquesta opció.

Des d’aquest dilluns, afortunadament, Neil Young pot estar content. Amb poques hores de diferència, Amazon ha eliminat en el seu servei Music Unlimited el suplement de la modalitat HD respecte a la de baixa resolució i Apple ha anunciat que a partir del primer de juny el servei Apple Music oferirà les cançons, també al mateix preu, en el format d’alta qualitat ALAC –comprimit però sense pèrdua, equivalent al FLAC d’altres serveis–, partint dels 1.411 kbps propis d’un CD (44.100 mostres de 16 bits per segon) fins a arribar als 2.304 kbps (48.000 mostres de 24 bits per segon), amb set vegades més densitat d’informació que un MP3. De fet, com ja passa a Amazon Music Unlimited HD, algunes cançons estaran disponibles també en format High Resolution Lossless de 9.216 kbps (192.000 mostres de 24 bits per segon), tot i que per gaudir-ne amb els iPhones caldrà afegir-hi un convertidor extern, perquè els mòbils d’Apple, a diferència dels telèfons Android de gamma alta, no admeten tanta densitat de dades.

A més de la qualitat sonora de CD –o superior– a preu de MP3, Amazon Music Unlimited HD i el renovat Apple Music tenen altres aspectes en comú: els seus catàlegs contenen més de 70 milions de cançons; disposen d’aplicacions per a ordinador, mòbils iOS i Android i televisors connectats; moltes de les cançons es poden sentir llegint al mateix temps la lletra, i algunes disposen de remescles en format immersiu, sigui Dolby (en tots dos casos) o Sony 3D Reality Audio (només a Amazon). També ofereixen modalitats familiars, que admeten fins a sis usuaris independents per uns 15 euros mensuals sobre els 10 euros de la quota que paga un usuari individual. Val a dir que l’etiquetatge de les cançons en les resolucions més altes és força equívoc; de fet, no hi ha garantia que les versions en alta resolució no procedeixin de màsters amb qualitat només de CD, sobretot després que desenes de milers d’enregistraments analògics originals s’hagin anat deteriorant o perdent –abans de ser digitalitzats– en diversos accidents als arxius de les grans discogràfiques.

En el terreny de les diferències, Amazon Music inclou la subscripció i l’audició de podcasts, mentre que Apple la confia a una aplicació separada, opció que personalment prefereixo. El servei d’Amazon també és més flexible en l’audició en dispositius externs connectats a la xarxa: ni que sigui amb cert grau de confusió, la música es pot enviar des del telèfon als altaveus compatibles amb Alexa, entre altres; amb Apple Music cal fer servir AirPlay. Els dos serveis generen emissores i recomanen música a partir de les preferències i l’historial d’audició de l’usuari, amb un grau d’encert variable: trobo infumables la majoria de les llistes de reproducció preconfigurades a Amazon Music, però cada vegada m’agraden més les seves recomanacions. Les preseleccions d’Apple Music semblen més acceptables, però encara no em coneix prou per valorar-ne l’encert en les recomanacions.

Tot esperant Spotify

Els principals afectats pel moviment sospitosament simultani d’Amazon i Apple són els serveis d'streaming de música com Qobuz i Tidal (ara propietat de Square, l’altra empresa de Jack Dorsey, fundador de Twitter), que ja ofereixen música en alta resolució, però la cobren al doble de preu que la de baixa qualitat. Aquestes plataformes alternatives ja van rebre un bon cop quan Amazon va treure Music Unlimited HD a 15 euros mensuals, però ara els costarà justificar la quota de 20 euros amb dos dels grans oferint pràcticament el mateix contingut per la meitat de preu.

De tota manera, les mirades estan posades ara en el gegant del mercat: Spotify. La firma d’origen suec ja s’ho veia venir i fa poques setmanes va anunciar que durant aquest any oferirà el seu catàleg en modalitat HiFi, però sense concretar el format exacte dels arxius de so ni la quota mensual. Des d’ahir és poc probable que s’arrisqui a intentar cobrar un suplement per l’audició de música amb qualitat de CD o superior. Spotify, això sí, ha anat construint l’ecosistema Connect de dispositius compatibles, molt més ampli que el de qualsevol dels seus rivals.

Des del punt de vista dels audiòfils, a Spotify se li està escurçant la finestra de temps per activar l’anunciada modalitat HiFi sense perdre gaires abonats a mans d’Amazon i d’Apple. Si triga gaire a fer-ho, seré un dels que marxaran. Personalment preferiria continuar pagant la quota mensual a una empresa europea que a una de ianqui, però com a melòman em costa ignorar que pels mateixos 10 euros (o 15, incloent-hi la família) podria estar escoltant la música amb molta més qualitat. I no oblido que Amazon –i en menor mesura, també Apple– remunera els artistes una mica menys malament del que ho fa Spotify.

Qui tindrà segur un creixement d’activitat durant les setmanes vinents són Tune My Music, Free Your Music, Soundiiz, SongShift i altres serveis que, per un preu mòdic al voltant dels cinc euros, faciliten transferir les llistes de reproducció, els favorits i l’historial d’audició d’una plataforma de streaming a una altra, i alleugen l’angoixa de renunciar a tota la feina de personalització que, de manera explícita o implícita, hem fet durant anys d’audicions.