SREBRENICA, 25 ANYS

“Ningú està vacunat contra la violència”

El periodista Gervasio Sánchez i l’exconseller Raül Romeva debaten sobre Srebrenica 25 anys després

“Cada cop que vaig a l’est de Bòsnia sé que em creuaré amb els autèntics assassins. Al Tribunal de la Haia hi van anar els grans responsables, però els assassins a peu de fossa, els que transporten el virus de l’odi, encara són allà i alguns continuen rient quan recorden les víctimes”. Cru i contundent, fidel al seu estil, el periodista Gervasio Sánchez va tornar a explicar la Guerra de Bòsnia, que va veure de primera mà com a corresponsal de guerra, aquest cop per als lectors de l’ARA en una conversa en línia amb motiu dels 25 anys de la matança de Srebrenica, que es commemoren demà. L’acte, retransmès en directe, va ser conduït per la cap d’Internacional del diari, Mònica Bernabé, i va comptar també amb la participació -en connexió des de la presó- de l’exconseller, exeurodiputat i doctor en relacions internacionals Raül Romeva, que va treballar a la Unesco de Bòsnia i Hercegovina en els anys immediatament posteriors a la guerra.

Quan es compleix un quart de segle de la matança de 8.000 homes i adolescents a mans de l’exèrcit serbobosnià a Srebrenica, Sánchez assegura que les ferides no estan tancades i Romeva hi afegeix que tampoc les lliçons han estat apreses. “Quan sentim determinats discursos d’avui i els contraposem amb els que fa 25 anys ens van portar a aquella massacre, no hi ha tanta diferència”, es va lamentar Romeva, que va denunciar que la “impunitat” dels crims de la Guerra de Bòsnia s’estigui “reproduint avui en altres escenaris, com el Mediterrani o la Guerra de Síria”.

Amb un relat ple d’anècdotes personals, directes i clares, Gervasio Sánchez va explicar com l’havia sorprès que una Iugoslàvia que havia sobreviscut a les atrocitats de la Segona Guerra Mundial i la dictadura de Tito mantenint l’equilibri entre comunitats hagués vist com tot quedava en no res amb l’arribada al poder de Slobodan Milosevic a Sèrbia, “un venedor de somnis que amb el seu ultranacionalisme” va inculcar en els serbis l’odi als musulmans amb “una manipulació de la història que els va fer creure que eren turcs, quan en realitat eren eslaus que es van fer musulmans”. Uns discursos d’odi i d’“estereoptips basats en insults gratuïts que estigmatitzen col·lectius sencers” i que avui també es donen “no només en determinats mitjans de comunicació i en determinats líders polítics sinó que han arribat també a les institucions”, va afegir Romeva.

De fet, la trajectòria professional de Sánchez a través de conflictes com el de Bòsnia, però també el d’Israel i Palestina o el de Ruanda, l’ha convençut que qualsevol persona pot acabar cometent crims de guerra i que fets com els dels Balcans poden repetir-se en qualsevol lloc. “Qui cregui que està vacunat contra la violència comet un error de principiant”, va dir, preguntat per Bernabé sobre si una guerra com aquella es podria donar avui a casa nostra.

“Pot passar en qualsevol lloc”

“Ha passat en llocs on era inimaginable que passés, i amb això ho dic tot. Pot passar en qualsevol lloc, només cal que es donin les circumstàncies, que comencem amb un discurs d’odi fonamentat en la mentida”, va concedir també Romeva.

Alhora, tots dos van remarcar el fracàs de les institucions internacionals i sobretot dels governs estatals europeus per aturar la massacre de Srebrenica, reconeguda com a genocidi pel Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPII), i per posar fre en general a la Guerra de Bòsnia. “El problema no és la UE sinó aquesta UE. Qui va fallar són els estats, com ara també ho són”, va dir Romeva. Sánchez va ser encara més contundent a l’hora d’acusar les potències europees i els seus líders del moment, incloent-hi Felipe González i el seu llavors ministre d’Exteriors, Javier Solana, de “mirar cap a una altra banda” i de fer “una demostració palpable de cinisme, covardia i passivitat” davant del que va ser pitjor episodi de violència viscut al continent europeu des de la Segona Guerra Mundial.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF