Publicitat
Publicitat

ELECCIONS GENERALS

La ultradreta capitalitza la campanya a Alemanya

Els experts no tenen cap dubte que Merkel revalidarà el càrrec de cancellera diumenge que ve

La cursa cap a la cancelleria alemanya fa setmanes que està resolta: la unió conservadora (CDU-CSU) liderada per Angela Merkel guanyarà àmpliament les eleccions federals del 24 de setembre. Aquest és l’absolut convenciment d’analistes i observadors de la política del país més poderós i poblat de la Unió Europea, que es basen en totes les enquestes electorals a l’abast. No hi haurà sorpreses. Merkel continuarà ocupant la màxima posició del govern alemany la pròxima legislatura. Només queden tres qüestions per resoldre: amb qui governarà en coalició, com serà de grossa la més que probable nova patacada electoral de la socialdemocràcia de l’SPD i, sobretot, quin percentatge obtindrà el jove partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD), una formació nascuda el 2013 i que està marcant l’agenda de bona part de la campanya electoral i amenaça de convertir-se en una incòmoda oposició parlamentària a l’interior del Bundestag.

“Tots els indicadors apunten que Merkel no tindrà rival en aquestes eleccions”, assegura Oskar Niedermayer, politòleg de l’Institut Otto-Suhr. “La cursa entre la CDU i l’SPD està definitivament tancada”, sentencia el professor especialitzat en processos electorals i partits polítics. Davant aquesta perspectiva, “és l’hora dels partits petits”, diu Paul Nolte, doctor de l’Institut Friedrich-Meinecke. Segons Nolte, el sistema de partits alemanys està patint una transformació moderada: d’un tauler dominat per dues grans formacions -conservadors i socialdemòcrates-, que es veien obligades a pactar puntualment amb una tercera més petita -conservador liberals de l’FDP o ecoliberals d’Els Verds- per governar, s’ha passat a un escenari polític més fragmentat i conformat pels dos grans partits tradicionals i quatre de més petits. El paper de la nova ultradreta de l’AfD és fonamental per entendre aquesta nova situació. Això es va fer palès durant el primer i únic debat polític televisat entre els dos principals candidats a la cancelleria, Angela Merkel i el líder socialdemòcrata Martin Schulz, el 3 de setembre. Més de la meitat del temps el van dedicar fonamentalment a quatres temes: l’anomenada crisi dels refugiats, la integració dels immigrants, la seguretat i el control de fronteres. Altres assumptes fonamentals per a la ciutadania, com ara el sistema de pensions, la creixent desigualtat social i l’anomenat Prekariat -la classe social de la precarietat-, van quedar en un segon o tercer pla. L’agenda ultradretana s’imposava així fins al punt que alguns cronistes alemanys van escriure que ni Merkel ni Schulz havien guanyat el duel: l’autèntica guanyadora del debat havia sigut l’AfD.

Repte per a la República

“L’entrada de l’AfD al Bundestag, amb figures que fan servir un llenguatge nazi, suposa un repte per al sistema polític alemany”, opina Hajo Funke, politòleg i coautor del llibre recentment publicat Deutschland. Die herausgeforderte Demokratie [Alemanya. La democràcia desafiada]. L’assaig analitza com la desgana d’una part important de la ciutadania, la islamofòbia i el populisme ultradretà suposen un seriós desafiament per a un país que ha fet gala d’estabilitat política mentre al seu entorn europeu sorgien partits protesta per l’esquerra i per la ultradreta. El sorgiment i més que probable establiment de l’AfD fa que “l’oasi alemany” pugui deixar de ser-ho.

Tot i que el sistema polític alemany segueix sent estable, tal com destaquen tots els experts consultats, no és menys cert que la fragmentació parlamentària que suposa l’entrada al Bundestag del primer partit ultradretà des de la fundació de la República Federal d’Alemanya, el 1949, farà bastant més complicada la formació de governs de coalició a nivell federal.

Així, tot fa pensar que l’Alemanya de Merkel està abocada a repetir per tercera vegada en quatre legislatures una gran coalició entre la CDU-CSU i l’SPD. Una coalició que ofereix una majoria parlamentària incontestable, però que també alimenta la sensació que no hi ha alternatives polítiques. Una percepció que, sense cap mena de dubte, ha enfortit les posicions ultradretanes i antiestablishment que representa Alternativa per a Alemanya.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF