Canadà
Internacional 15/02/2022

Trudeau recorre a la llei d’emergències per fer front al caos de les protestes dels antivacunes

La ministra de Finances canadenca avisa els camioners que podrien perdre les llicències i l’accés als seus comptes bancaris

ARA
3 min
Els camioners mantenen el seu bloqueig a la capital canadenca i en passos fronterers amb els Estats Units en protesta per les mesures anticovid i per la gestió del govern de Trudeau

El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha invocat l'ús de poders especials d'emergència per posar fi a les protestes de camioners i antivacunes que bloquegen la capital, Ottawa, i passos fronterers amb els Estats Units . Trudeau ha assegurat que les mesures seran "raonables" i limitades en el temps, i que el govern no desplegarà soldats. En una declaració televisada aquest dilluns a la nit, el primer ministre va dir que no limitarà la llibertat d'expressió ni la capacitat de manifestar-se legalment al país. El Parlament canadenc hauria d'aprovar l'ús de les mesures d'emergència en un termini de set dies, i també té la facultat de revocar-les.

El govern canadenc vol introduir mesures per tallar el finançament dels manifestants i pretén reforçar la policia local i provincial amb efectius federals. "Els bloquejos estan perjudicant la nostra economia i posen en perill la seguretat pública", va dir Trudeau en una conferència de premsa. "No podem permetre ni permetrem que continuïn les activitats il·legals i perilloses". Com a part de la llei d'emergències, la ministra de Finances canadenca, Chrystia Freeland, va anunciar un seguit de mesures per tallar el finançament dels manifestants, i va avisar els camioners que podrien perdre les llicències comercials, les assegurances dels vehicles i l'accés als seus comptes bancaris. A més, aquestes mesures posen les plataformes de micromecenatge sota la supervisió del finançament del terrorisme. Les autoritats canadenques sostenen que la meitat del finançament de les protestes prové de partidaris del moviment als Estats Units . "Estem fent aquests canvis perquè sabem que aquestes plataformes (de micromecenatge) s'estan utilitzant per donar suport a bloquejos il·legals i activitats il·legals que estan perjudicant l'economia canadenca", va dir Freeland.

L'alcalde de Windsor, a Ontario, va declarar aquest dilluns que el bloqueig del pont Ambassador, que connecta la ciutat amb Detroit, als Estats Units, i que és un pas estratègic per a les relacions comercials entre els dos països, ha costat 3.000 milions de dòlars. Malgrat que la circulació en aquest punt va quedar restablerta diumenge a última hora , hi ha almenys dos altres talls en marxa entre la província canadenca de Manitoba i Dakota del Nord, als EUA. En un d'ells, a Coutts, la policia va informar de la detenció d'onze persones que participaven en el bloqueig i que duien armes de foc i armilles antibales.

La capital segueix paralitzada

Amb tot, l'ocupació del centre d'Ottawa continua amb prop de 400 camions i centenars de persones que es manifesten des del 29 de gener, sense que les autoritats municipals siguin capaces d'evacuar-los. L'alcalde de la ciutat només ha aconseguit arribar a un acord amb un grup de manifestants perquè retirin els vehicles d'una zona residencial al carrer Wellington, davant del Parlament canadenc. La reacció a les amenaces de Trudeau no s'ha fet esperar, i els participants en les protestes han avisat que seguiran amb les seves reivindicacions.

L'Associació Canadenca de Llibertats Civils es va manifestar aquest dilluns en contra de la decisió del govern dient que no es donen les condicions per invocar la llei d'emergències. Aquesta llei existeix per a situacions que amenacen greument "la capacitat del govern del Canadà de preservar la sobirania, la seguretat i la integritat territorial del país" i que "no es poden tractar eficaçment sota cap altra llei del Canadà", argumenten en un comunicat. L'última vegada que es va utilitzar la llei d'emergències, abans anomenada llei de mesures de guerra, va ser l'octubre del 1970, per respondre als atacs perpetrats pel Front d'Alliberament del Quebec, i hi va recórrer Pierre Trudeau, l'aleshores primer ministre i pare de l'actual cap de govern.

stats